Suïcidi

Un relat de: ROSASP

Ressona el seu plor
embogit
en l'espessa nit.
Un plor incòmode,
penós i angoixant.

Una remor de multitud
en la solitud
d'un sanglot.
Un embrollat crit
de penediments,
desconsols i dubtes.

Un forçar la gola,
un intent de foradar
les tenebres,
un privar-se del desig,
un vessament de somnis
mai començats.

Un xiscle d'auxili
desesperat,
una abnegació absurda,
un udol de dolor i
d'impotència.

Un cloure els ulls,
sense eixugar les llàgrimes
infructuoses i seques
camí del nores.

Un adéu solitari i silenciós
en l'últim intent
de fer-se comprendre.
Un missatge sense veu
que es perd en l'abisme...




Comentaris

  • Calfred...[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 16-11-2006

    per tot el cos. Feia temps que no passava per les teves lletres, i ara m'adono de com relaxen...

    Aquest poema, però, no relaxa. Posa la pell de gallina i el plor als ulls. La por, la desesperació s'alcen desafiants a cada vers. És com si pogués veure uns ulls del tot perdunts que miren sense veure. Una veu que crida sense fer-se sentir.

    Sempre he pensat que el suïcidi és una solució permanent a un problema temporal, però com bé dius a la introducció del poema (excel·lent introducció!), no podem jutjar: hi ha tants motius per perdre el cap!

    Hi ha tantes coses que es podrien dir d'aquest poema: com reflexa el moment de follia que pot portar a algú a cometre un suïcidi, la desesperació, l'angoixa....

    Excel·lent poema Rosa. El meu barret als peus dels teus versos.

    Una abraçadota.

    Salz.

  • gràcies i continua escrivint com fins ara...[Ofensiu]
    Yrch | 28-03-2005 | Valoració: 10

    no entenc gaire de poemes jo... no m'he atrevit mai a escriure'n, però de debò que els teus poemes que m'he llegit m'han agradat molt, no sé, trobo que hi poses molt de sentiment.
    també et volia donar les gràcies per comentar un dels meus relats :D
    continua escribint, una abraçada!

l´Autor

Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

312 Relats

1612 Comentaris

644361 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")