Cercador
Sortilegi
Un relat de: -- Compartir:
Mentre bato escuma
i em sento gavina,
puc ser sirena i escull...
Que m'empleni el mar
mentre sóc de nacre.
Avui que ploro pluja
i em sento molsa,
puc ser flora i boira...
Que m'abraci l'ombra
avui que sóc de bosc.
Ara que encenc estels
i em sento bruixa,
puc ser dona i follia...
Que em reclami el vent
ara que sóc de nit.
Comentaris
-
Si un dibuixet fluix...[Ofensiu]rnbonet | 25-11-2009
ha inspirat aquest meravellós poema, vol dir que la poeta -poetessa- és molt bona!
Salut i rebolica! -
Magnífic poema, [Ofensiu]Xantalam | 16-06-2009
té quelcom que el fa màgic, preciós. La unió del subjecte amb la natura és un tot, en aquests versos.
Et felicito, Rosella, una abraçada.
-
...[Ofensiu]gypsy | 20-05-2009
poder ser, poder trangredir les imatges, travessar-les amb els mots i fer-ne poema farcit de bellesa.
Molt suggestiu i invocador.
;) -
Iep ![Ofensiu]Fidel | 19-05-2009
...això és realment molt bo. Aquí hi ha substància més enllà de la riquesa lingüística. És EMOCIONANT i BELL, és una meravella. M'ha encantat, de veritat.
Felcitats !,
F -
Vaixell de paper...[Ofensiu]onatge | 18-05-2009 | Valoració: 10
Ara que ets nit,
sóc l'oratge suau
ran de mar.
El far que t'acompanya.
Els estels queden
encesos al cel,
però a la platja
retrobem els somnis desperts.
Empremtes d'altres empremtes.
Avui la teva pluja
fertilitza el poema.
Demà emprendrem el
viatge amb el nostre
vaixell de paper...
Una abraçada.
onatge -
Et sents...[Ofensiu]brins | 07-05-2009 | Valoració: 10
gavina, molsa i bruixa... Bells elements de la vida per ajudar-te a crear amb llibertat i imaginació. Molt bonic!
Cordialment,
Pilar
l´Autor
73 Relats
288 Comentaris
72354 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88
Biografia:
No hi ha volta enrere.No puc deixar de sentir ara.
No sóc la mateixa,
estic creixent de nou...
(Vaig haver de fantasiejar
només per sobreviure).
Si algú vol contactar amb mi, pot fer-ho al e-mail:
derosella@gmail.com