Sons

De debò creus que no ets bona poetessa? Doncs jo t'asseguraria amb els ulls clucs que amb les teves poesies transmets sentiments que no transmeten ni els poetes més reconeguts. Amb cada paraula fas sonar cada una de les fulles verdes del melós eixam o cada nota suau d'aquest riu que baixa, alegre.
Una dolça melodia, d'un dolç poema.
Una abraçada,

Bdjer.

no sabia que fosis tu la dels "sons" he entrat per el títol, volia sentir "sonar" alguna cosa bona, nina, m'has omplert l'oficina sinistra de verds, renou d'aigües que com ho dius ? ta ta la re jan?? vaig a tornar-lo a llegir, estic malalta darrerament em pas llegit poesia ..

una abraçaferradapetóbesada ..

Llibre...

M'has transportat a les vacances que començo d'aquí a unes poques setmanes. Més concretament, a algun indret de la muntanya, entre la vall de la llosa i el cadí. Entre el segre i qualsevol dels torrents que baixen, plens (encara que aquest any no tant), de dalt de tot dels cims.

Molts cops tinc la sensació que nosaltres (humans que ens ho creiem tot) hem de demanar permís a la natura per a poder trepitjar-la. La sensació de que ja no formem part del tot que suposo el món. I quan, durant una passejada tranquil·la, sentim que en tornem a formar part, almenys jo, m'emociono.

"Sóc ésser ambigu entre les formes
d'una natura que creix i reneix."

o

"Ressona l'eixam de fulles verdes"
"el crit d'aligot suspès a l'aire"

Fins i tot, no sé perquè, fa una temperatura molt bona, el vent no deixa que la calor t'esclafi i potser hi haurà algun núvol d'evolució diürna que acabarà per a afegir vida al voltant nostre.

Bé, tota aquesta "deixada anar de l'olla" és el que m'ha inspirat... sóc conscient que els meus comentaris no son pas crítiques literàries ni res semblant, i per tant difícilment t'ajuden a millorar... però vaja.

Salut!

Marc Freixa (Joan Petit) GU

un sonet m'aturo a llegir-lo, dons es una forma poètica que m'agrada molt.

El teu es molt maco, té sensibilitat i moltes referencies per buscar (ja sé que hi ha qui diu que son tópics en els que caiem tots, però es que a mí m'agraden i crec que permeten enllaçar el que hom escriu amb el que han somiat els altres).

D'aixó, que està molt bé. No sé que em passa avui que m'en vaig "por los cerros de Ubeda"...

davant d'aquesta simfonia de sons de natura viva... i del teu caminar confonent-te en aquesta plena vida que sona a aigua fresca corrent lliure, entre aquestes fulles que dansen al revés i a l'envés...?
la música i les paraules les has posat tu d'una forma magistral, amb mans d'artesana dels mots...
una abraçada!

Quina imatge més idíl.lica! I alhora existencial, per què hi planteges la profunda i simple reflexió del fet de ser. Un engranatge més de la natura. Detures el lector en una instantània que es belluga al ritme d'una càmara ràpida. Estranyament contradictòria, la sensació...
Senzillament preciós Llibre!
Una abraçada!

que emet la natura

l'eixam de fulles verdes
taral·leja el riu que baixa alegre

ens remeten a aquest entorn verge, primigeni que forma part del nostre paradís bíblic. És un món sublimat on l'encant del verger es fusiona, potser, amb un tarannà amable i una visió dolça i d'una natura que

encoixina el caminar

de la'autora del relat.

Una forma clàssica, el sonet, per a un contingut amable i d'imatges apacibles.

Molts petons