Sons

Un relat de: Llibre

Ressona l'eixam de fulles verdes
dansant meloses al compàs del vent,
i el crit d'aligot suspès a l'aire
com clam de llibertat que mor inert.

Taral·leja el riu, que baixa alegre,
el nom de tots els somnis oblidats,
i l'aletejar de papallones
encoixina amb dolçor el meu caminar.

Sóc ésser ambigu entre les formes
d'una natura que creix i reneix.
Sóc un bri d'espai, polsim del no-res,

barrejat amb l'essència del temps.
Taral·leja el riu, que baixa alegre.
Ressona l'eixam de fulles verdes.

(28-6-2005)

Comentaris

  • Ostres[Ofensiu]
    bdjer | 10-08-2005 | Valoració: 10

    De debò creus que no ets bona poetessa? Doncs jo t'asseguraria amb els ulls clucs que amb les teves poesies transmets sentiments que no transmeten ni els poetes més reconeguts. Amb cada paraula fas sonar cada una de les fulles verdes del melós eixam o cada nota suau d'aquest riu que baixa, alegre.
    Una dolça melodia, d'un dolç poema.
    Una abraçada,

    Bdjer.

  • alaaaaaaaaaaa[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 22-07-2005

    no sabia que fosis tu la dels "sons" he entrat per el títol, volia sentir "sonar" alguna cosa bona, nina, m'has omplert l'oficina sinistra de verds, renou d'aigües que com ho dius ? ta ta la re jan?? vaig a tornar-lo a llegir, estic malalta darrerament em pas llegit poesia ..

    una abraçaferradapetóbesada ..

  • Muntanya?[Ofensiu]
    marc (joan petit) | 22-07-2005

    Llibre...

    M'has transportat a les vacances que començo d'aquí a unes poques setmanes. Més concretament, a algun indret de la muntanya, entre la vall de la llosa i el cadí. Entre el segre i qualsevol dels torrents que baixen, plens (encara que aquest any no tant), de dalt de tot dels cims.

    Molts cops tinc la sensació que nosaltres (humans que ens ho creiem tot) hem de demanar permís a la natura per a poder trepitjar-la. La sensació de que ja no formem part del tot que suposo el món. I quan, durant una passejada tranquil·la, sentim que en tornem a formar part, almenys jo, m'emociono.

    "Sóc ésser ambigu entre les formes
    d'una natura que creix i reneix."

    o

    "Ressona l'eixam de fulles verdes"
    "el crit d'aligot suspès a l'aire"

    Fins i tot, no sé perquè, fa una temperatura molt bona, el vent no deixa que la calor t'esclafi i potser hi haurà algun núvol d'evolució diürna que acabarà per a afegir vida al voltant nostre.

    Bé, tota aquesta "deixada anar de l'olla" és el que m'ha inspirat... sóc conscient que els meus comentaris no son pas crítiques literàries ni res semblant, i per tant difícilment t'ajuden a millorar... però vaja.

    Salut!

    Marc Freixa (Joan Petit) GU

  • Reconec que cada vegada que veig[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 14-07-2005 | Valoració: 10

    un sonet m'aturo a llegir-lo, dons es una forma poètica que m'agrada molt.

    El teu es molt maco, té sensibilitat i moltes referencies per buscar (ja sé que hi ha qui diu que son tópics en els que caiem tots, però es que a mí m'agraden i crec que permeten enllaçar el que hom escriu amb el que han somiat els altres).

    D'aixó, que està molt bé. No sé que em passa avui que m'en vaig "por los cerros de Ubeda"...

  • i què puc dir...[Ofensiu]
    Capdelin | 13-07-2005 | Valoració: 10

    davant d'aquesta simfonia de sons de natura viva... i del teu caminar confonent-te en aquesta plena vida que sona a aigua fresca corrent lliure, entre aquestes fulles que dansen al revés i a l'envés...?
    la música i les paraules les has posat tu d'una forma magistral, amb mans d'artesana dels mots...
    una abraçada!

  • Caram![Ofensiu]
    Joan Sanz Bartra | 13-07-2005 | Valoració: 10

    No m´estranya gens que publiquin els teus poemes. Com pots dir que no ets bona poetessa? Si sota aquest poema hi posés M. Martí i Pol, m´ho creuria. Felicitats.

  • Els sons de la natura...[Ofensiu]
    Maragda | 12-07-2005 | Valoració: 10

    Quina imatge més idíl.lica! I alhora existencial, per què hi planteges la profunda i simple reflexió del fet de ser. Un engranatge més de la natura. Detures el lector en una instantània que es belluga al ritme d'una càmara ràpida. Estranyament contradictòria, la sensació...
    Senzillament preciós Llibre!
    Una abraçada!

  • els sons[Ofensiu]
    Lavínia | 12-07-2005

    que emet la natura

    l'eixam de fulles verdes
    taral·leja el riu que baixa alegre


    ens remeten a aquest entorn verge, primigeni que forma part del nostre paradís bíblic. És un món sublimat on l'encant del verger es fusiona, potser, amb un tarannà amable i una visió dolça i d'una natura que

    encoixina el caminar

    de la'autora del relat.

    Una forma clàssica, el sonet, per a un contingut amable i d'imatges apacibles.

    Molts petons

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Llibre

160 Relats

1348 Comentaris

277549 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Hola a tothom!

Què faig? M'enrotllo i us explico coses o ho deixo córrer?

Millor ho deixo estar i us indico l'enllaç cap a la meva web, on també trobareu la meva adreça de correu electrònic: Sílvia Romero i Olea


Sílvia Romero