Sonoritats

M'ha recordat en Baudelaire i m'ha agradat molt. En Baudelaire perque inspira el París del s.XIX. Sense excitar, la poesia et transforma en un visitant a un món que a molts ens és desconegut, per la descripció i l'estança.

Trobe el teu poema, que ja vaig llegir (i votar) al Repte, una gran exhibició de domini del lèxic, a l'abast de molt pocs...
Jo he fet alguns intents, sobretot amb monosíl·labs, com p.e. el meu poema Mort i pam, però això teu és de molt més nivell...
També m'ha agradat força el que dius al títol, i després també als versos: La sonoritat, "la musique", per mi un dels principals ingredients de la Poesia.

Una forta abraçada!
... I molta salut!

FRANCESC

No sabia que la dona pintada per en Freud fos una prostituta, en un llibre que tinc sobre art, només posava que va ser la primera esposa del pintor.
No sabia que cobrava als homes per tenir sexe.
De fet, sabent-ho, potser varia la perspectiva de la seva mirada en ser pintada.

El recordo del repte poètic.
Aquest poema és una meravella i penso que és molt difícil de fer!, aquesta sonoritat salvatge que ultrapassa el quadre i es fa música i cançó.
Jeremies per a mi és un poema sorprenent venint de tu, que t'he llegit en d'altres registres. He quedat bocabadada. Sobre el lèxic emprat, no cal dir que és d'una riquesa espectacular, doncs cada mot és al seu lloc i no hi ha res gratuït.
Veig que quan t'hi poses, pots fer valgui l'expressió, el que et doni la gana en quant a estil i a registres. No hi ha gaires autors amb aquesta capacitat i versatilitat.

Gràcies per escriure aquesta petita joia, encara flipo!

gypsy

Un poema que és un joc de paraules, de significats i significants. Intervé la música, l'estètica, la llengua, les humanitats...
Força currat Jere!.
M'ha recordat al meu "Còctel amb en CArles Riba". Res a veure, però amb el mateix fons i intenció.

Una abraçada i va ser una alegria tornar-vos a veure a tu i la Merche. (tens una dona la mar de simpàtica, però això ja ho sabies i jo també...jejeje)

angie