Sonet II (perquè et vull somiar)

Un relat de: eqhes

Escric els versos ja sense pensar,
la nit és fosca i ja no sé que dir,
ja no sé què explicar sense mentir,
hem moro de ganes d'en tu somiar.

Tinc ganes de gitar-me i descansar
que es fa llarga la nit, tant de sofrir;
per a poder somiar s'ha de dormir,
però no cal dormir per estimar.

T'estimo de debò i amb bona sort
deixarà de ploure dins a aquest cau
si vens tu abans que la temuda mort.

T'estimo tant, tant, que no deixaré
que ningú et faci patir el dolor
que sofreixo, abans no et somiaré.

Comentaris

  • Els versos 4 i 13 no em quadren[Ofensiu]
    deòmises | 03-03-2008

    Potser és que no en sé prou, de còmput sil·làbic...

    d.

  • La rima quadra i les sil·labes també...[Ofensiu]
    pseudo | 01-08-2006

    Però uses rima fàcil... si et fixes la majoria son infinitius o formes verbals semblants, la qual cosa enlloc d'enriquir el problema l'empobreix...