Només t'estimo...

Un relat de: eqhes

Sé que saps que només a tu estimo
perquè ahir jo mateix t'ho vaig dir,
però segur que no saps que de nit
només amb tu, amor meu, somio.

Certament no t'estimo, no, gens,
només moro d'amor cada dia
i de nit una llàgrima trista
em recorda: "Per tu no sent res!"

He perdut amb el temps l'esperança,
tot i així, et segueixo esperant
com qui espera mirant a la mar
rebre un dia la seva mirada.

Miro al cel i en el cel els estels;
tots ells juguen, la Lluna els empaita,
la remor del silenci els guarda
i jo trist sense tu escric en vers.

Escric mots que no diuen mentides,
escric versos que rimen per tu;
inspirat per la llum dels teus ulls,
inspirat per l'amor que tu evites.

Cada coma una pausa infinita,
cada punt un descans quasi etern
i aquest poema el primer intent
d'explicar: "si ets absent, moro en vida".

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer