Sent

Tens raó... a vegades els infants són molt cruels. Sense adonar-se'n, poden fer molt de mal a un altre company.
Riuen del nen, però ell no ho sap i qui ho sap calla.
Un bon text sobre un tema tan cruel. La infantesa hauria de ser viscuda per tothom sense que ningú li ppgués arrebatar.

Gemm@

Aquesta història/poema parla d'un nen que no va arribar a morir físicament (la seva mort, per contra, significa que va pasar a ser adult; perdent oportunitats i guanyant d'altres, com sol passar quan ens fem adults), tot i que considero molt valents a aquells que han estat capaços de llevar-se la vida. Com dia una cançó de Pereza:
< cuando lo has hecho mal pero no sabes muy bien que hiciste
cuando kisieras volver pero no kieren volverte a ver
ponte una soga al cuello
y engánchala de una viga
y ten una muerte horrorosa que se arrepientan toda la vida>>.
No obstant, com a portaveu de la covardia i addicte a la vida, proposo la continuació de la mateixa canço ("Dale a la guitarra" - Pereza):
<>; ja sabeu!!

Ah! No cal que em donis les gràcies pels comentaris Sareta, que si els escric és perquè te'ls mereixes... ;-).


Salut!!
David Comuñas (Eqhes)

Bueno primer de tot dir-te que merciii pels teus comentaris, com te'ls curres!(k)(k)
Quina ilusió!!^^ No em fa res que m'agreguis homeeeee!:D
I sobre el text, suposu que tot va relacionat amb el noi aquell que es va suicidar, no?..
La veritat que els nens no ho fan amb malícia sino de manera inconsient però a mesura que ens fem grans tenim la capacitat de pensar i cambiar aquests comentaris ofensius a la gent pq desprès passa el q passa...:S
Jo sempre he intentat portar-me bé amb tothom i qui no em cau bé doncs res ens ignorem mutuament i llestos però això de marginar a una persona em sembla fatal, a ningú li agradaria...O_ô
Weno que t'has expressat muuub i aqui ens transmets el que senten aquestes persones!:)
I moltes gràcies de debó!Aquests comentaris m'animen a continuar escribint!Ets un sooool!:D
Espero llegir moltes coses teves!;)
ja parlarem, muaaaaack!