Son Goku es grata

Fart de gratar-se Son Goku va obrir la porta de la perruqueria. Tothom es va girar en sentir les campanetes dringar i es van quedar bocabadats en veure el personatge que acabava d’entrar.

Les perruqueres van deixar de tallar, rentar i tenyir i es van quedar de pedra. No s’ho podien creure, seria possible que haguessin escollit la “pelu” per a filmar un nou episodi de “Bola”? Increïble.

Un cop superada la sorpresa una clienta que esperava el seu torn llegint el “Diez minutos” es va acostar amb un llapis i la factura de la fruiteria perquè li signés un autògraf. Molt atent, li va demanar el nom i va posar A LA MEVA AMIGA MARIANA, que era com es deia la senyora.

Amb un parell de palmades de na Rufi, l’encarregada, tothom va reprendre el que estava fent. Un cop, tot controlat es va acostar a l’heroi i li va demanar què desitjava. Son Goku la va agafar del braç, la va dur a un cantó de la sala i li va dir a cau d’orella, com un secret:
 Vinc a tallar-me els cabells perquè estic fart de tenir polls.
 Ostres, sí que són empipadores aquests bitxos! Molt bé, amb molt de gust l’atendrem, senyor Goku- va contestar displicent la dona.

Li va demanar que esperés el seu torn i que en mitja hora podrien estar per ell. Son Goku es va seure en una butaca i va obrir una revista del “Muy interesante”.

En el moment que li lligaven la peça de roba al voltant del coll, van fer la seva aparició fent una gran trencadissa de vidres, Son Goan i la Txi-txi, i van dir cridant tots dos alhora,

 Qui li toqui un pèl la socarrimo amb un kameka.

Perruqueres i clientes van sortir al carrer cames ajudeu-me i cridant i esparverades fugien el més lluny possible del local.
Un cop sols, Son Goku va explicar que ja no podia més. Llémenes i més llémenes, polls i més polls. N’estava fart i volia acabar d’una vegada amb tanta picor i tanta misèria. En sentir això el fill li va dir,
 Però papa, tu saps quantes vegades has salvat el món, les galàxies i tot l’univers? No creus que podries aguantar una mica més. No t’has de queixar, gràcies a aquests cabells has arribat a ser molt famós – va dir tot seriós i enutjat.
 El teu fill té tota la raó del món- va dir la Txi-txi.

D’acord, seguiré amb els banys de vinagre i la Permetrina, però sí d’aquí en una setmana, segueixo igual me’ls tallaré, peti qui peti.

Tots tres es van abraçar i van marxar d’aquell local deixant el terra ple de vidres i cabells tallats. Quan es van trobar al carrer van picar fort a terra i van sortir disparats com una bala cap el cel net de núvols.