Somriures d'amor

Tanco els ulls i et veig una i altra vegada. Camines lentament mentre jo t’observo. Els teus cabells voleien amb el vent i despullen el teu rostre deixant veure millor les teves faccions; el teu nas, els pòmuls, els llavis... Llavors em mires i és quan penetres la teva mirada amb la meva quan perdo el món de vista. Em somrius, et somric i només desitjo deixar-me anar als teus braços i besar-te amb tota la passió que envaeix el meu cos.
Obro els ulls, el timbre de la porta m’ha fet tornar a la realitat. Mig adormida obro la porta i per sorpresa meva ets tu. T’agafo de la mà, tremolosa, és com si fos un somni fet realitat, doncs ara desperta puc veure’t, sentir-te, acariciar-te. T’abraço amb tanta força que fins i tot et pregunto si no t’he fet mal. I tu de nou em somrius i em regales aquell dolç “t’estimo”.
He estat tant de temps esperant aquest moment; sí, aquest pessigolleig a la panxa, les abraçades i petons sincers... Sí, esperant conèixer l’amor.
Si hi penso detingudament no ho negaré, tinc por de que aquest foc s’apagui, que un dia jo ja no sigui qui rebi un teu “t’estimo” o al inrevés . Però saps? La vida és massa curta i els sentiments que floreixen dins meus són tan vius que m’oblido de la por i gaudeixo de cada minut i cada mil•lèsima de segon que visc amb tu, al teu costat.
De nou em somrius i jo també et somric.