Cercador
Somriure
Un relat de: gabriela- Compartir:
Somriure.
Somriure. Riure.
Somriure. Riure. Sentir.
Ell és la meva millor qualitat. La meva arma d'autodefensa. El primer que ofereixo, la benvinguda.
Ell, el que trenca els silencis de la primera cita. Sap com donar pinzellades de vida deixant, així, fluir grans o petits riures que ens fan entrar en calor i trencar aquells rancors. Substituint a aquests per petits claus de felicitat. Convertint-se en el millor remei pels mals fecundats.
Però no queda aquest lliure de mals.
Ell és, alhora, la meva pitjor arma de destrucció. Tot un còctel molotof. Responsable de trencar la meva realitat quan la ràbia es multiplica en el meu interior. Superant, així, la meva capacitat d'ésser. Em traeix. Trenca aquell moment crític de mirades. Em deixa en evidència. Quedant-me sense armes en un camp de batalla. Així doncs no tinc més sortida, o em rendeixo o moro. I em deixo vèncer. Deixant que mori alhora part de la meva dignitat.
Sota les arrugues de pell creades per la meva subtil expressió, trobo mil i una batalles. Mil i una derrotes. Mil i dues felicitats.
Comentaris
-
i descobrir...[Ofensiu]Unaquimera | 16-05-2007 | Valoració: 10
En efecte, un somriure potser un arma, un escut, una oferta, una declaració de principis, un pont entre mirades, una oportunitat de descobrir-se... com en aquest cas.
Per una d'aquelles casualitats típiques d'aquesta pàgina, he arribat fins el teu espai i he descobert aquest relat breu però contundent, on t'expresses amb frases curtes i rotundes, netes i clares.
M'agrada aquest estil i el que desprèn el teu text!
Per celebrar aquesta coincidència que m'ha permès conèixer-te com autor/a, t'envio una abraçada plena de somriures,
Unaquimera