Egocèntrics.

Trencant el gel. Obrint els mars. Apartant les pedres. Cridant ben fort. Saltant per trencar tot allò que ells abans han creat. Guardant cadascuna de les teves llàgrimes per donar vida a aquelles terres fèrtils que més endavant hauràs de regar. Aquestes, creixeran amb una frescor única, inigualable.
Guardat aquestes llàgrimes per allà on seran útils.
Aquí, sembla ser que només molesten. Hem fet que les gotes d'aigua de Lourdes es convertissin en àcid. Primer cremen, després couen i finalment desapareixen. Deixant rere si un rastre que no tenim temps d'apreciar.
Un grapat d'elles és or. Però no es compren, per això no les valorem. Elles expressen alguna cosa que amaguem dins el nostre soc. Però no tenim temps d'apreciar-ho, deixant així fluir les coses sense valorar-les ni apreciar-les.
Tenim la pesta senyors, la pesta del tot sense ésser res. La del voler però sense actuar, volguent així que les coses passin perquè a nosatres ens convenen. Egocèntrics.
O lluites o calles, però deixa de ser un nen mimat.