Somnis i malsons

Es va despertar amb un somriure enganxat als llavis, la nit havia estat fresca i agradable, les ultimes paraules de mitja nit li havien acariciat els pensaments i guarnit els somnis, amb gammes de blaus que anaven des-de el blau cel fins el blau marí més profund, es va sentir abraçada pel fum de la seva cigarreta i acaronada per una suau brisa, les il·lusions fluïen sense cap esforç i tot el que l'envoltava, proporcionava uns quan signes de felicitat, una felicitat fràgil, potser imaginada o potser inventada, però els signes eren indubtables estava contenta i ho transmetia de forma natural, como no acabant-se de creure l'inici d'allò que la portava a voler seguir somniant.
..... i de tant somniar, imaginar i inventar va acabar per a confondre el somnis lleugers i hàbils amb la realitat, volia volar i de cop i volta, s'ha n'adonava que li faltaven les ales, volia nedar i li faltava la mar, volia caminar i no trobava el camí, es perdia en un laberint feréstec a on se li reapareixien vells fantasmes mig oblidats, velles angoixes que restaven adormides i tot d'una sorgien sense preses, una a una però continuadament, el blaus eren substituïts per grisos tons tenyits d'indiferència, les pors treien el cap i les llàgrimes relliscaven, es volia despertar d'aquell malson que la neguitejava....
.......cercava un equilibri entre il·lusions i desil·lusions, preguntes sense resposta, quan havia acabat el somni i començava el malson, el fil prim estava a punt de trencar-se..... però tot d'una sense saber ben be com, en el seu horitzó i molt de lluny albirava una espurna que un cop més li deia.... n'has sortit de moltes i d'aquesta també en sortiràs, costarà més o menys, trigarà més o menys, sí un dia vares tocar la felicitat amb la punteta dels dits algun altre dia l'abraçaràs... mentre tornava a volar entre somnis...