Gelosia Virtual (Gelosia)

La naturalesa confiada de la Carme no li va deixar adonar-se dels senyals inequívocs de que el seu home estava a punt d'abandonar-la, mai havia estat gelosa, encara que recordava un lleuger regust d'aquest sentiment a la seva adolescència...

Navegant per la xarxa, es va trobar amb un poeta encantador que li regalava els ulls, parlant de la mar, la lluna, las nits, l'oratge i l'amor, es va deixar seduir i va seduir.

Sabia que no era l' únic estel a l'univers del poeta, però las llargues converses amb llumetes que s'encenien contínuament, amb llavis pintats de vermell i oloroses floretes que apareixien a la pantalla, s'enredaven amb dolces paraules, és deixava anar i compartia els seus secrets més preuats, las seves fantasies més amagades, fins que es va adonar que per ell, la Carme, potser, era un vers, però que només forma part d'un poema....

El poeta es va convertir en la seva obsessió, cada dia nerviosa, mirava el correu... esperant l' ansiejat From:poeta@hotmail.com, el cor se li accelerava, el somriure es dibuixava i a mesura que desxifrava lletres el somriure s'esvaïa, baixava el ritme d'els batecs del cor, restava decebuda per paraules opaques, buscant consol es deia... com a mínim m'ha escrit, s'ha recordat de mi...

Esperava, i esperava i allò que anhelava no arribava, llavors la seva imaginació emprenia el vol, haurà quedat amb beta12@hotamil.com??, o potser ha anat a veure a llunasol@hotamil.com?? ... patia i patia per paraules que no arribaven, buscava motius raonables que li impedissin escriure-li... es consolava i esperava..... observava amagada, buscava una escletxa per on es colés una mica d'esperança, ella es deia... gelosia virtual... quina bestiesa... però las pors, el sentiment de gelosia i las llagrimes que formaven part del seu embolcall... no en tenien res de virtuals... per la Carme eren ben reals... eren seves...