Dissabte

Un relat de: onades

Era l'ultim dissabte de vacances i el dia s'havia llevat gris, com tants d'altres dies d'aquelles vacances, amb la subtil diferència que ella, avui estava igual que el dia.
Malgrat no vol acabar de reconeix-ho, per això s'ha fet el propòsit d'aquell dissabte agafar el cotxe i anar fins un lloc determinat, que fa temps hi vol anar però sempre trobava alguna excusa per endarrerir-ho. Avui potser el que buscava era fugir, i ho va fer...
No va trigar gaires kilòmetres a veure com el color gris del dia s'accentuava més i començaven a caure unes fines gotes damunt el vidre del cotxe, escoltava música, cantava i gaudia del paisatge, cada cop més allunyat de la gran urbe, estava contenta de per fi haver-ho fet, sí una cosa tan simple, però per a ella quasi bé significava un repte, tot i que va sola a quasi bé tot arreu, això no ho havia fet mai...
La carretera, tot un reguitzell de corbes anava pujant, quan al tombar un revol, es va quedar sumida en la més profunda boira, va treure el peu del accelerador i buscà sense èxit les llums de boira, no li faltaven gaires kilòmetres per arribar al seu destí, la carretera s'anava tornant invisible, va pensar més d'un cop amb recular, buscar un lloc on donar la volta i marxar, però no li va passar el cap aturar-se, el seu destí es passejava per els seus pensaments i li deia has d'arribar. En algunes corbes la boira disminuïa lleugerament i era més fàcil endevinar el que l'envoltava...
A la fi va aconseguir arribar al seu destí, va aparcar al costat d'uns pocs cotxes, baixà i amb una mica de vergonya, pel fet d'anar sola, pot sonar com una bajanada, però a ella li afecta, va començar a caminar, i seguint una indicació de "pantà" es va anar endinsant al bosc, seguia plovisquejant i una boira subtil envaïa el camí i els arbres, l'impedia veure el bosc amb prou claredat, anava caminant i les idees, pensaments i cabòries es succeïen igual que abans havien fet les corbes, però era conscient de que era força més prudent al volant que amb la seva ment, seguí endinsant-se en el bosc i de tant en tant es creuava alguna parella, algun grup de persones que ja tornaven, ella mig amagada sota un cangur fosc i amb la càmera de fotos a la mà, seguia endavant com fent que ignorava i que la ignoraven....
Després de caminar una bona estona, el camí es va anar fent més estret, girava baixava, pujava...i una costa més pronunciada, juntament amb el fet de que la boira augmentava, i pensant que feia estona que no havia vist a ningú, tot plegat li provocar un primera sensació d'alguna cosa que s'assemblava a la por... però a la por de què?... de perdre's? De trobar-se amb algú? De ser totalment conscient del sola que estava??
Fos quin fos el motiu, va decidir girar cua i retrobar el camí de tornada, desistint d'arribar fins al pantà, sabia quin era el punt just fins on podia arribar, per un moment va pensar amb la total possibilitat de perdre's... va pensar ningú no sap a on sóc, ningú em trobara a faltar, com a mínim avui.. però ella sabia que no hi havia cap motiu per a perdre's... va caminar una bona estona i quan es va tornar a creuar amb gent, va respirar més alleujada.... va arribar el cotxe, seguint fent fotos a tot el que s'ha li posava per davant i malgrat tots els pensaments, gaudint a la seva manera del passeig pel bosc.
Li hagués agradat quedar-se més estona, però... el però aquest li feia por pensar-lo, una por ben diferent a la de veure's en mig del bosc... es va assentar al volant i es posà en marxa, a les primeres corbes hi trobà una suau boirina, que no li impedia fruir del arbres que a banda i banda de la carretera l'acompanyaven... posà música, estava contenta de haver anat fins allà... ho havia fet i a ella sovint li costen massa les coses més senzilles. A poc a poc la boira s'anava tornant més espesa fins que va arribar un moment, en que era opaca, gruixuda, només es guiava per a la línia blanca pintada a la dreta de la carretera, anava molt a poc a poc, molt en compte, li preocupava veure els pocs cotxes que circulaven en direcció contraria, li preocupava que ella fos prou visible, ara havia aconseguit trobar les llums de boira i això la tranquil·litzava, la seva marxa era tant summament lenta que li va semblar que hi havia algú a la carretera, sentia una presencia ... intentà que els seus ulls veiessin més enllà de la boira... i el que van mig endevinar li va provocar un somriure als llavis.... eren vaques.... vaques rosses!! N'ha vist algunes al pujar abans de trobar-se amb la boira, estaven al prat i malgrat alguna pasturava, la majoria jeien a sobre l'herba. Minorà encara més la marxa, de la mateixa manera que estaven arran de la carretera n'hi podia haver alguna al mig.
Semblava que la boira no s'havia de acabar mai més, que tot sempre seria amb boira quan de sobte desprès d'un revol la boira s'havia esvaït com per art de màgia, tot era clar i nítid, va somriure... i un altre corba i un altre cop la boira, si be havia de reconèixer que no era tant espesa, seguia la seva marxa lentament i poc a poc molt a poc a poc, la boira es va anar disseminant, quan ja era quasi abaix de la muntanya, tot era prou clar per a tornar a relaxar-se conduint..
El seu cap seguia com sempre divagant, analitzant, pensant, que la seva vida era semblant a tal com conduïa, sense córrer, gaudint del paisatge tot el que podia, i quan es trobava al bell mig de la boira, primer s'espantava, reduïa la marxa, però mai s'aturava, avançava a vegades a cegues, a vegades seguint una línia, a vegades per intuïció, sovint... s'equivocava, a vegades ves a saber al perquè no arribava al seu destí i a vegades, no sempre, era capaç de saber el moment just on calia saber aturar-se i buscar un altre drecera, o donar la volta, massa cops la decisió presa provocava greus interferències entre el seu cor i el seu pensament i resultava difícil ser coherent... però malgrat tot en un moment o altre tot tornava a ser clar i nítid, la boira s'esvaïa i tornava a dibuixar un somriure amb els llavis.






Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

onades

6 Relats

4 Comentaris

13822 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00