somnis en espiral

Recullo totes les notes que mai he escrit, i quan obro la llibreta imagino que res ha passat, quin buit tant gran, quan s'està sol, i només penses en marxar. M'obligo a encadenar paraules que mai he transcrit i quan les miro veig que tot és inventat. Ja mai més em tornarà a passar, ara tot serà diferent, començaré a ser jo, però perquè em costa tant saber qui sóc? Tant se val, tornaré a començar, però quan acabaré si sempre estic començant de nou, no trobo cap final per aquesta història ni per cap altra, el millor serà deixar-ho córrer i posar-me a ballar flamenc, i perquè no sardana? No ho sé, no vull resoldre aquest enigma, no tinc temps per fer fluir el meu mirall amagat, demà tornaré a pujar les escales del meu replà i tindré pressa per arribar a dalt, sempre vull arribar més alt, i sovint toco el cel però em cremo i agafo tanta por que baixo corrent a veure si el meu ego encara està a la terra, però no hi és, recorro l'univers i busco sota les pedres a veure si el trobo, se m'ha escapat un altre cop, deu ser que no em vol, no m'estima, l'espanto, té por que el trepitgin i per això s'amaga, segur que mentre estigui fent la migdiada apareixerà i m'explicarà una rondalla d'un poeta que busca la inspiració en el mar que té a mil quilòmetres de casa seva però que assegura que en sent l'olor, quin olfacte, després em despertaré i intentaré robar-li la inspiració al poeta viatjaré i buscaré aquell mar a veure si jo sóc capaç de sentir olor, fa tant temps que no oloro un cos nu, que el mar em curarà l'enyorança. Me l'imagino estirat sobre una roca llegint-me poemes d'amor, i jo mentre resseguint les petjades de la sorra per veure si trobo la de la ventafocs, és amiga meva, però fa temps un dissabte a les dotze va fugir i ja mai més l'he tornat a veure, des d'aleshores que l'espero perquè m'expliqui si al final aquella nit va acabar al llit amb el príncep, sempre va tenir deliris de grandesa però era una bona nana, l'enyoro alhora que enyoro el respirar del meu calendari, que fa mesos que només fa sospirs i no passa pàgina de tant avorrit que està, em moro de ganes d'arrencar el mes de gener de l'any passat però no li puc fer el salt al febrer que encara no ha començat, resolc un encreuat m'ha costat hores però ho he aconseguit me n'he inventat la meitat, total qui té la veritat?, segons el meu avi mariner ningú, o potser sí la mar, però mai parla sempre resta callada, com jo, que mai sé que dir quan les papallones envaeixen les flors del meu jardí, els hi permeto i les flors perden el color i la meva casa es vesteix altre cop de blanc i negra. M'agradaria tant donar-te un petó, però fa temps que els teus llavis miren cap a un altre cantó, t'hi faré una operació estètica a veure si així responen al meu anhel i em besen, tinc tanta enyorança que us la regalo, o us la venc, està tant car tot que l'últim somni el vaig tenir que pagar, bé me'n vaig a dormir, avui serà avorrit no tenia cap moneda...