SOMNIAVA

SOMNIAVA
Somniava que era poeta, que la terra era un llençol,
que els peixos tenien ales, que la lluna era un bressol.

Somniava que era artista, que podia cantar,
que la mar eran perles, i els estels fulgents diamants.

Somniava que els ocells parlavan,
que les granotes, podien viatjar,
montades damunt d'eugues blanques, que
sabien patinar.

Somniava que volava,
per tot l'univers, que la lluna saltava a la corda,
que els angels feien un duet.

Somniava que l'aigua era dorada,
que el hivern era un ocell,
que quan obria les seves ales, queien flocs de neu.

Somniava que despertava en un mon sense dolor,
on les fruites sempre eran dolces, i la pau omplia els cors.