L'OBLIT

Un relat de: maite masachs vendrell

L'OBLÍT
La musica sonava,
amb suaus acords,
que trasportavan els pensaments,
a temps passats,
a temps d'emocions,
quan ell l'estimava,
i li deia paraules d'amor.

Els ulls plens de llagrimes,
i esquerdes en el cor,
és tot el que li queda d'aquell gran amor,
ja no li xiuxeia paraules, d'aquelles,
que fan bategar el cor,

ja no hi han mirades ,
ni caricies de passiò,
sols resta un buit en l'anima,
i un neguit de desventura i tristor,

amb un munt de preguntes mai contestades,
i una vida sense il.lusiò.

Comentaris

  • Les cicatrius no tanquen mai[Ofensiu]
    Avet_blau | 27-10-2007 | Valoració: 10

    Les cicatrius no tanquen mai,
    son records amargs que retornen;
    quan la vida, sempre imperfecta,
    passa factura.

    malgrat perdudes, les mirades de passió,
    no s'esborren del record,
    que també es vida.

    les preguntes sense resposta,
    caldrà fer-les al vent i al silenci,
    i encara que tard,
    sempre responen.

    Avet_blau

  • És dur[Ofensiu]
    Nubada | 14-06-2007

    "Ja no hi han mirades ,
    ni caricies de passiò"
    A vegades passen aquestes coses... i és dur prendre una decisió, és dur canviar, és dur continuar igual...
    Però sempre podem esperar que les coses vagin millor, no?

  • Quin desesper[Ofensiu]
    Frida/Núria | 14-06-2007 | Valoració: 10

    porta aquest tipus d'oblit, que bé s'entén. Sort que el podem poc a poc transformar. M'ha agradat Maite
    Una abraçada

  • l´oblit del que no es pot oblidar....[Ofensiu]
    Densito | 11-06-2007 | Valoració: 10

    Sempre quedo encissat per la seva forma de oferir-nos poesia. M´ENCANTA !!!

    Els ulls plens de llagrimes,
    i esquerdes en el cor....

    em puc veure reflectat en aquets versos.
    Gracies per compartir-los amb nosaltres
    una forta abraçada

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de maite masachs vendrell

maite masachs vendrell

19 Relats

65 Comentaris

19729 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
Seria molt llarg fer un extracte de la meva vida, sols vull dir que ara tinc 61 fantastics anys, degut a una malatia progresiva vaig amb cadira electrica, i si be em costa escriure .... tinc teclat de pantalla, i m'en vaig sortin, el meu català escrit, te un munt de faltes, però prefereixo escriure en català perque mi sento mes comoda, ... els meus "poemes" estan fets des de dins, i molts d'ells parlen de la natura , o de somnis i desitjos de jugar, volar, del cel o el mar, etc en fi perdoneu-me les meves faltes, que de mica en mica seran menys. Una abraçada per tots Maite