L'Anna i l'Enric

Un relat de: maite masachs vendrell

L'Anna i l'Enric

Tan sols tenia set anys,
prima, esvelta, i sempre amb un somrís,
ulls blaus, dolça mirada, innocent i confiada;
jersei blanc, de suau d'angorina,
vestit de blanc organdí,
mitjons de cotó, fins a mitja cama,
sabates de "xarol" i peus petits.

Se la veia feliç i contenta,
corrent i jugant pel immens jardí,
de gespa verda, plena de flors vermelles,
i roses blanques, que formaven un bell tapís,
més amunt, com si fos un marc, altes muntanyes,
donaven contrast a la plana, on és situava aquell paradís.

Ell tenia nou anys,
pèl roig, cara pigada, inquiet i feliç,
ple d'il·lusions, de vida,
i un munt de sentiments per descobrir.

Es deia Enric, i jugava amb l'Anna, en aquell immens jardí.
- Tu corres i jo t'empaito, però...
no s'hi val fer trampes, saltant la tanca, que separa el camí.

L'Enric, reia que reia, mentres l'Anna el volia aconseguir,

- No puc més, em dono per vençuda.

- Descansem una estona, sota aquells pins? Vens amb mi?

Cansats tots dos, s'asseuen damunt de la gespa,
i es miren de fit a fit.

- Tens la cara vermella - li diu l'Enric
mentres li fa un petó a la galta i s'estira,
tot aixecant un dit.

-Mira, allà dalt de l'arbre, hi ha un ocell!
-És molt petit! El sents com canta?

L'Anna intrigada, s'estira al costat del seu amic,
que amb el dit enlaire, assenyala l'ocell petit.

- Ja el veig! - diu il·lusionada - Que n'és de bonic!

Després, en silenci, tots dos escolten.
L'Anna tanca els ulls, i s'imagina que vola

Mentres agafa la mà de l'Enric i diu: véns a volar,
per damunt d'aquests immensos arbres, que donen ombra al jardí?

Mirant cap el cel amb les mans agafades,
estiren els braços, s'enlairen i volen,
per damunt del jardí,

de les flors i teulades,
per entremig de les branques, i dels pins,
saltironant de núvol en núvol,

es deixen conduir
pel vent suau i càlid de la tarda,
que se'ls emporta, lluny d'aquell paradís,

envers d'altres paratges,
on sona una música de violins,

on s'escolten cants de sirenes, àngels i serafins;
i on les nits sempre resten il·luminades per un arc Sant Martí;

els rierols son de pedres precioses,
els mars de color taronja
i les ones d'or fi,
on els estels conten històries
d'amor, entre fades i dofins,

i de infants que s'estimen,
com l'Anna i l'Enric .


Comentaris

  • M'he emocionat,[Ofensiu]
    Lady_shalott | 01-06-2007

    ara per ara no puc fer gaire comentari. Potser perquè em recorden massa a...

    Petons trasbalsats,
    Lady Shalott

  • Què bonic el primer amor[Ofensiu]
    Frida/Núria | 01-06-2007 | Valoració: 9

    i que bonic saber somniar com l'Anna i l'Enric.
    Salut!

l´Autor

Foto de perfil de maite masachs vendrell

maite masachs vendrell

19 Relats

65 Comentaris

19730 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
Seria molt llarg fer un extracte de la meva vida, sols vull dir que ara tinc 61 fantastics anys, degut a una malatia progresiva vaig amb cadira electrica, i si be em costa escriure .... tinc teclat de pantalla, i m'en vaig sortin, el meu català escrit, te un munt de faltes, però prefereixo escriure en català perque mi sento mes comoda, ... els meus "poemes" estan fets des de dins, i molts d'ells parlen de la natura , o de somnis i desitjos de jugar, volar, del cel o el mar, etc en fi perdoneu-me les meves faltes, que de mica en mica seran menys. Una abraçada per tots Maite