Somni d'una nit d'estiu

Dormia plàcidament, tot i amb el neguit de saber que el despertador tornaria a sonar a les 7 per anar a treballar. Tot i així, un son plàcid regnava entre les quatre parets de l'habitació de l'Anna. Tot i ser a l'equador de l'agost dormia amb un cobrellit... No suportava no tenir res sobre la seva pell. Amb el pijama d'estiu i ben abrigada deixava descansar el seu cos cansat de treballar 12 hores cada dia.
Aquella nit, dormint com un angelet, el seu subconscient la va transportar a un món utòpic. De sobte es va trobar en una platja que li resultava familiar amb uns amics prou coneguts. Era a la tarda, la platja estava tranquil·la, no hi havia gaire gent. El mar deixava anar una flaire salada molt agradable al seu olfacte, les onades trencaven prop dels seus peus freds, de tan en tant l'aigua li arribava a mullar els dits... Una sensació de tranquil·litat i relax l'envaïa... El sol anava caient per anar deixant pas a la lluna. Un cel cada cop més rogent n'era el testimoni.
Les rialles, les converses animades, l'alegria dels amics... un moment per recordar. Les mirades d'en Pere... Notava com se li clavaven endins, li feien sentir aquell pessigolleig que gairebé tenia oblidat. De sobte se li va despertar un sentiment màgic. Al cap de poca estona la platja només va ser per a ells dos. El món va semblar desaparèixer per donar-los tot l'espai possible. Passejant vora la mar, compartint paraules dolces, sentint el tacte sobre la pell freda, acompanyats per la humitat salada de la mar. Semblava el passeig que marcava el seu camí. La sorra calenta de la platja, el sol amagant-se per deixar-los sols i els estels començant a brillar per donar-los llum... El seu espai, el seu moment...

De sobte el despertador va sonar. L'Anna el va parar amb un immens somriure dibuixat en el seu rostre... Sense gairebé moure's del llit va recordar aquell somni i va riure tímidament. Li hauria agradat que fos veritat però, malauradament no fou així. No va tenir més remei que començar un nou dia.... La feina l'esperava i potser també l'home de la seva vida en alguna platja solitària.