sombres i més

jo.. qui sóc per dir algo obre això?
persones que tenen dos cares.. que es fan les víctimes per sentir-se.. importants?

qui no ha conegut mai a una persona en que li ha posat tota la confiança del món i al dia següent no et coneix de res?

dons aquesta es la història d'una desgràcia que va passar per culpa d'una d'aquestes persones.

Era gran però massa petita per fer-se gran.
S'havia enamorat.. potser d'una persona no molt convenient per ella , però sàvia que ella el podia tenir , i això la consolava.

Dia a dia el mirava , l'observava atentament des de la seva cadira.

Abusava d'ell amb la mirada, el feia seu.

Un dia aquella noia va decidir explicar-li algú del seu voltant , algú de confiança, perquè tot el que sentia en aquell moment era únic i no podia sola amb aquell sentiment que la rodejava i li creava una sensació totalment aïllada del món.

Li va prometre confiança, li va dir de tot per que ella ho digués sense por.

Finalment li va sortir, no s'ho creia , i com que no s'ho creia li va dir a aquella persona per saber si era veritat.

Aquella persona ho sabia perfectament , tant casi com la noia
Peró va desmentir..
la va humiliar.. va humiliar aquesta noia tant estimada davant de pràcticament tothom.

Des d'aquell dia , no s'ha tornat a saber res d'aquella noia enamorada.

Cartells per totes bandes..
Números de telèfons..


però..

ni una sola trucada d'esperança.

De veritat creieu que cal arribar aquest extrem?
Fer desaparèixer a una persona..
penseu que si s'hages quedat , la seva vida es podria haver convertit en un infern.


No entenc com la gent sent això i ho troba normal..

no ho entenc..

No entenc com la gent pot arribar a ser així.. com pot matar una persona d'un dia per l'altre i oblidar-se d'aquella persona.




no s'entén!