Isaac Bosquet Gibert

Buida..
Absent..
Incapaç de veure més enllà del que veig físicament..
evadintme d'aquest sentim , que m'absorbeix
cada segon de cada minut de cada moment..
amb el cap ple de raonaments inconcients
d'imatges borrades
de somriure..
I quin somriure aquell somriure que em feia viure
aquell que t'esplicava que sempre hi ha un costat..
un altre costat , que tant pocs saben veure
i per un que ho fa i que s'ho fa saber desapareix..
aixì , com el fum d'una espelma..
a poc a poc i d'una manera molt elegant i recelosa.

Tot intent a distreures no es suficient.
tot intent a somriure es absnet..
Ganes..
ganes de plorar i plorar
pero per molt que plorem
per molts oceans que omplim , per moltes cases que indudm..
ell s'ha anat i s'ha anat d'una forma
insòlita.

Sense ganes.. de que passi el temps
de que es congueli
de qe no vagi ni can endevant
ni cap enrreere , no vull deixar destar aixi
perque se que demà serà el pitjor dia.. d'aqest infer.