Coincidència?

I de cop, torno a sentir la mateixa història dels llavis de la meva mare.
"Realment té algo de cert comparar com arribem al món amb com ens movem en ell."
Portem uns dies difícils, sóc la mitjana de 3 germans, la més independent.
A la meva mare li agrada molt explicar-me com vaig arribar a aquest món, diu que així es com sóc jo, tossuda i independent.
Ella diu que cadascú té una personalitat diferent, i que aquesta està directament relacionada amb la manera de néixer de les persones.

El meu germà gran va ser un part llarg i dur, no hi havia manera de que el nen volgués sortir, per tant van haver d'utilitzar els fòrceps i estirar-lo del ventre, ell sempre ha sigut una persona molt depenent, que ha necessitat dels altres per seguir endavant, algú que li proporcioni un cop de mà o una empenta de tant en tant.

Jo, vaig ser el seu millor part, per que vaig néixer de manera natural, a casa meva, sense metges ni altres persones que no fossin ella i jo, no vaig consentir que algú m'ajudés a sortir al nou món i sense previ avís allà em tenien, actualment, em diuen cul inquiet, sempre me'n surto amb la meva i si la situació m'ho permet, no depenc d'absolutament ningú.

Per últim, el part de la meva germana petita, aquest sí que va ser dur, ja han passat 14 anys, però aquí es remunta la idea de que si naixem d'una determinada manera, el destí ens proporciona unes cartes amb les que hem de jugar tota la vida sense poder canviar ni girar el destí de manera estricte ni permanent.

Ara li faig voltes al tema, i és tant cert que sembla un acudit.