Sols un poc d'amor

Un relat de: Josep Clínez

Ja no vull viure
En aquest món esgarrat.
Tot ple de míseres guerres,
De plors i nens afamats.

Ja no vull viure
En aquest món de terror.
Ja no vull viure,
M'ho arrabassen tot.

No serveix de res
Cridar, manifestar.
No serveix ja de res,
El món està acabat.

No tenim llibertat
Per expressar el que sentim.
Ens acusen, ens censuren,
Ens fan penedir-nos del que hem fet.

No tenim pau, no tenim vida,
En realitat, no tenim res.
Som fantasmes que vagarejen
Dintre uns cors d'acer.

Demanem a crits ajuda
Rebentant-nos les cordes vocals.
I amb un simple gest de despreci,
Ens envien a fer la mà.

Ens controlen, ens insulten,
Som titelles al seu mandat.
No tenim veu pròpia,
I quan volen ens fan callar.

Ai, pobres persones,
Que sofreixen en aquest instant!
Mentre jo, teclejant a l'ordinador,
Demano sols un poc d'amor.

Comentaris

  • (Coment atrassat...)[Ofensiu]
    kispar fidu | 05-04-2005

    Eis! de fet, ja t'he llegit altres cops, i també té comentat de tant en tant. Però estic passant per tots els autors/es de la llista de Coments, ja comentats anteriorment, per posar-me al dia!
    I aprofitant que tu també hi ets, et llegeixo alguns relats més que no he mirat!

    Demanar amor i pau, encara que sols sigui un poc, ja que és difícil d'aconseguir i més encara si la gent no col·labora i no ho posa de la seva part. Ens compliquem tant la vida, que acabem vivint en un món d'enveges i malícies que ens porten a coler ser superiors a tots, i ens fan oblidar la vertadera senzilleza del món.

    Bona conclusió de la cançó! jejeje

  • Thalassa | 11-02-2005

    volia escriure un poema senser de Miquel Martí i Pol, perquè desprèn tota la positivitat i energia que crec, necessitem de tant en tant. Ara no el robo, però ho faré, te'n deixo un parell de versos que recordo vagament.

    "Hem de cridar, si cal, davant de cent portes tancades" Més o menys diu això, ja te'l buscaré.

    I... un altre:

    "Que tot està per fer,
    i tot és possible"

    També és seu. M'ha agradat, molt però la lletra de la cançó és més optimista, encara que Els Pets, no són optimistes gairebé mai...

    "Pau no espera des de la trinxera,
    Pau té clar que no pot renunciar,
    Pau no espera, resignat a perdre
    Pau demà, tornarà a començar!"

    També diu més o menys això, si no recordo malament.

    De veritat, m'ha agradat moltíssim...

    Thalassa