Solitud

Un relat de: Benlluny

Cada vespre el mateix;

La mateixa solitud infinita
que em fa recordar dies millors
(sovint esborrats).

La mateixa solitud infinita
que em fa viure d'il·lusions
(sovint perdudes).

La mateixa solitud infinita
que em faria rendir als peus
de qualsevol que m'atrapés
amb un efímer "t'estimo".

La mateixa solitud infinita
que em fa perseguir contínuament
ombres d'estranys
(sovint buscant companyia).

La mateixa solitud infinita
i trista i grisa i freda
(sovint agredolça).

Comentaris

  • ben lluny...[Ofensiu]
    Marc Freixas | 25-04-2008 | Valoració: 10

    arribar al cim
    no és una feina fàcil

    s'ha de caminar sempre posant un peu davant de l'altre, tenir paciència, creure en el projecte,...


    però sé que tu també ho aconseguiras -mica en mica i amb pas ferm!!-


    t'arribarà l'amor
    i et fregaràs els ulls amb emoció...

    llavors ja sabràs que la solitud només és per als moments més íntims d'un mateix,
    però podràs compartir amb algú
    tot allò que tan has anhelat


    felicitats pel poema,
    gràcies pel comentari!!


    ---són aquestes petites coses les que ens fan tirar endavant---


    salut

l´Autor

Benlluny

10 Relats

8 Comentaris

7775 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00