Cercador
Solitud
Un relat de: BenllunyCada vespre el mateix;
La mateixa solitud infinita
que em fa recordar dies millors
(sovint esborrats).
La mateixa solitud infinita
que em fa viure d'il·lusions
(sovint perdudes).
La mateixa solitud infinita
que em faria rendir als peus
de qualsevol que m'atrapés
amb un efímer "t'estimo".
La mateixa solitud infinita
que em fa perseguir contínuament
ombres d'estranys
(sovint buscant companyia).
La mateixa solitud infinita
i trista i grisa i freda
(sovint agredolça).
Comentaris
-
ben lluny...[Ofensiu]Marc Freixas | 25-04-2008 | Valoració: 10
arribar al cim
no és una feina fàcil
s'ha de caminar sempre posant un peu davant de l'altre, tenir paciència, creure en el projecte,...
però sé que tu també ho aconseguiras -mica en mica i amb pas ferm!!-
t'arribarà l'amor
i et fregaràs els ulls amb emoció...
llavors ja sabràs que la solitud només és per als moments més íntims d'un mateix,
però podràs compartir amb algú
tot allò que tan has anhelat
felicitats pel poema,
gràcies pel comentari!!
---són aquestes petites coses les que ens fan tirar endavant---
salut