Imagina

- Ara t'explicaré una història per a que et sigui fàcil d'entendre... Imagina que tu i jo ens estimem; imagina que ens estimem molt.
- Però tu i jo ja ens estimem, no?
- Sí, però això no té res a veure. Et parlo d'un amor superior, aquell que reuneix la força de tots els éssers de la terra per a ser possible. Aquell que només és capaç de sentir-lo algun afortunat. Aquell que fa plans de futur i que podria sobreviure durant segles...
- Però es neccessita cuidar per part de les dues persones, no? Perquè cal ser correspost...
- Exacte, però aquest amor és molt fràgil, saps?
- Però ha d'anar bé per força amb tant d'amor...
- Donc no. Imagina que tu el cuides molt bé, que et desvius per mi i que per a salvar aquest amor ho faries tot.
- I tu no?
- Imagina que jo cometo un error. Un error molt gran. D'aquells que només es cometen un cop a la vida, d'aquells que abarquen a moltes persones i et fan desitjar parar el temps infinits cops...
- Un error irreparable?
- Això mateix. Doncs ara imagina que tu no ets capaç de perdonar-me, que l'amor no és suficient per a perdonar-me, ni tan sols els moments viscuts em poden salvar...
- Dons quin error tan gran, si hem dit que l'amor era increïble.
- Imagina que jo marxo, veien-te plorar, i que et deixo sola, amb la canalla per a cuidar.
- Jo t'odio doncs!
- No, no. Tu encara m'estimes. El que passa és que vius el teu present (pensant que podria haver estat pitjor) intentant no mirar al passat i creient que no tens futur.
- No tinc futur? No has dit que tinc dos criatures...
- Imagina que les criatures s'han fet grans, i que durant aquest temps gairebé m'has aconseguit oblidar uns dies... Ets feliç?
- Sí, sóc feliç pel que tinc. Oblido el que he perdut.
- Perquè ets una valenta.
- Però i amb l'amor, què passa?
- L'amor potser sobreviu, per molt que intentis amagar-lo. Però ja no t'he les mateixes dimensions, ja no donaries ni un duro per mi... Aquest amor el transmets a l'únic record, els fills. A voltes sents que ho són tot... D'aquesta manera l'amor és molt més sa.
- Com canvien les coses...
- Sí, imagina ara si tu i jo ens estimessim tant.