.

L'estiu va ser disbauxa, encant, copes, música i sorpreses. Després de la negació en va, també va ser temps de secrets, mirades fugitives, cançons amb missatge ocult, dedicatòries i desig.
La tardor només va servir per a la resignació, l'anomenat "oblit" i les paraules (però ja saps que jo sempre he sigut més de fets).
L'hivern van ser els petons esperats (i desesperats), les abraçades, les carícies furtives i les esgarrapades. Només era hivern i fred perquè ho marcava el calendari.
La primavera va ser dolor, desengany, l'explosió de la nostra bombolla.
Et vaig dir que no em calíen promeses, però això no significava que no vulgués mantenir-te al meu costat, i fer de tu el meu any secer.

Sí, vaig marxar jo, però has de reconèixer que no vas intentar retenir-me amb les ganes que el moment mereixia.