Sola

Aquest any s'ha fet una Segona Edició de Poemes il·lustrats...

A l'abril de 2005 es va fer una trobada de "relataires" a Premià de Dalt i una de les activitats organitzades va ser la il·lustració d'una tria de poemes d'autors de "relatsencatala.com"

Vull felicitar-te, doncs aquest poema va ser escollit per a ser il·lustrat.

I informar-te que el dia 31 de maig de 2008 està previst fer una altra trobada de "relataires" a Premià de Dalt -El Maresme- en el decurs de la qual es farà lliurament a tots els autors i a tots els artistes, tant de la primera com de la segona edició, d'una còpia de l'obra.

Voldríem que ens hi acompanyessis.

Les obres han estat exposades a la Biblioteca Jaume Perich des de l'1 al 15 d'abril de 2008.
A partir del dia 16 passen a formar part de tot el conjunt que s'exposa a la Sala d'Actes de Can Figueres.

Per poder-nos posar en contacte amb tu, t'agrairia que m'enviessis un mail amb les teves dades (nom i correu electrònic) a l'adreça:
associacio.artistes@gmail.com
i així podré informar-te del programa d'actes del dia 31 de maig.

En nom de l'Associació d'Artistes de Premià de Dalt vull donar-te les gràcies per la participació en aquella Primera Edició de Poemes il·lustrats.


Rep una cordial salutació.

Montse Assens / mar
Associació d'Artistes de Premià de Dalt

ps- En aquest bloc podràs veure el teu poema il.lustrat
http://poemes-illustrats.bloc.cat/

ps- altre cop et recordo que ens veiem demà...bé, avui a les 18,14h
:)

Jo sobint també m'hi sento... sola.

M'ha agradat moltissim el teu relat, m'ha fet per uns moments no sentir-m'hi tant.

Felicitats.

Hola! T'he llegit perquè he vist aquest magnífic poema a relats a l'atzar i pot ser pel fet de sentir-me sola m'he decidit a llegir-lo... darrerament em costa moltíssim entendre les sensacions que habiten dins meu però tu amb aquest poema has fet que comprengui perfectament que el que sento no és rabia ni malestar sinò solitud. Un petó molt fort.

jOaneTa

Has plasmat perfectament la meva sensació de solitud.
Primer te n'adones; després busques, però veus que no te'n pots sortir. Intentes avançar, però finalment t'adones que estàs sol.

Caram! quina intensitat en les teves paraules, m'ha remogut el cor, quina sensació tant coneguda, estar a la vora de milers de persones, properes a simple vista, i a anys llum en realitat. Quin encert de relat, quina precissió, m'ha agradat força. És curiós això dels sentiments, oi? Una abraçada.

.. que em sento com dius al principi dels poema:

"Avui no tinc el dia. No em feu cas."
Són estranys però no sé perquè surten uns poemes molt macos, agradables de lectura.

Com aquest. El vaig llegir ja fa temps quan el va posar la Mar a la web on estan les fotos. I m'agrada molt. Té coses( no sé com es diuen) molt maques. per exemple:

Em sento sola
en mig de la solitud. --> bufff no sé m'encanta...

i tot el poema també a més és molt fàcil de llegir en veu alta. I no m'entrevanco amb les paraules.

en fi, com ja he dit m'encanta. I t'ho volia dir.

Equinozio

Doncs, deixa-t'hi portar, potser descobreixes quelcom que no esperaves i la comences a disfrutar.

Molt humilment.

una abraçada

em sento sola... em sembla que tots alguna vegada em dit aquesta frase, encara que estiguessim rodejats de gent o euforics o tan se val, tots l'hem pensat, i potser de vegades el rpoblema no es estar sols, sino que confone aquest sentiment amb cansanci, co tu dius. A la teva protagonista es podia sentir sola, pero tenia algu que miran-la al ulls li pregunava quin era el seu mal, aixo es el millor que pot passar.

Un 10 perquè te'l mereixes!

M'ha encantat de veritat!Perquè a part de que m'hi sento totalment identificada esta expressat de la millor manera possible!
Moltes felicitats llibre i no deixis d'escriure mai, relats com aquest valen la pena escriure'ls i sobretot llegir-los!
Ànims i un petó

Moltes vegades em trobo en aquesta situacio i et dic que en poques linies has sapigut expresar-la perfectament.
vinga , molts petons

Caram, deu ni do. Has trobat les paraules precises per descriure aquesta sensació que, crec, molts hem viscut més d'una vegada. No importa la quantitat de gent que t'envolti, hi ha molts motius que et poden fer sentir sola. Presentes, també, situacions molt quotidianes com la persona que t'estima i t'estimes dient-te si estàs cansada...Curiós tot plegat. Saps què em molesta especialment, i aquesta situació m'ho ha recordat moltíssim? Que em preguntin si tinc la regla el dia que estic especialment sensible o de mal humor. Jaja, mira, no ho sé, és una situació en què m'he trobat sovint. I la majoria de vegades, ni regla ni res, simplement que em sentia sola enmig de molta gent.

M'agrada molt. Felicitats! I sí que et fem cas! Com no t'hem de fer cas! Ànims i endavant!

Presentes un estat angoixant. Sentir-se sol enmig del no res, o potser del tot, és una sensació gens agradable, potser perquè l'ésser humà està fet per relacionar-se. Com sempre saps com portar el ritme del poema, li dones la intensitat adequada a cada moment, i l'acabes elagantment, sense estridència.
M'ha marevellat!

Aquells moments estranys que ningú pot omplir amb res, un buit a la panxa i al cap, un estrany forat negre que no comprenem.
Tots en tenim de moments així i cadascú els anomenem com podem: hores baixes, cansament, desencís, solitud.
Passen i se'n van com han vingut, i gairebé sempre no en sabem el perquè.
Dol molt sentir-se sol quan estàs acompanyat, sobretot quan saps que et volen fer costat i t'estimen. Però aquest moments tenen vida pròpia i van per lliure, no volen compendre res.

Apa, ànims que segur que ja han passat!

Una abraçada.