Cercador
Sola, trista, embogida...
Un relat de: SweetInnocence- Compartir:
Sola, trista, embogida,
en aquesta fosca matinada
cerco el camí de sortida
d´aquesta horrible malaltia.
Vull despertar i descobrir
que tu segueixes aquí,
al meu costat,
i que res no ha canviat.
Però sé que quan desperti,
no trobara el meu cor
la companyia del teu,
ni sentira la meva oïda
la teva dolça veu.
Comentaris
-
És..[Ofensiu]just one breath | 15-08-2007 | Valoració: 10
PRECIÓS!
-
M'ha agradat...[Ofensiu]Underneath | 11-07-2007 | Valoració: 9
em recorda a un vers meu que diu alguna cosa semblant a:
i quan desperto, estiro la mà,
el teu cantó del llit encara es buit...
intento seguir somiant, insomne embogit.
entenc molt bé aquesta sensació... i no és agradable...
ànims! i merci pel(s) teu(s) comentari(s) jejejeje -
i si saps que no estàs sol sembla més fàcil![Ofensiu]perunforat | 09-07-2007
Quins sentiments...oi?Tot plegat a la cerca d'alguna cosa que sembla que no arribi mai, un anhel que no s'omple sino que a mida que passen els dies s'instal.la dins, molt endins.
M'he posat mans a l'obra...intento posar micromina a diari, intento buscar pensaments que em facin deixar de sentir un tedi melangiós d'una espera absurda, intento buscar-me a mi...I algun dia tot desapareixarà, sí, tot tornarà al seu lloc. I encara que ara sembla que no puguis ser...sí, serà!!! -
Està molt bé, és molt emotiu.[Ofensiu]Unicorn Gris | 25-06-2007 | Valoració: 9
Curt però expressiu. Trobo que diu bé la desesperació de qui no troba el seu lloc, que sent que pot perdre aviat tot el que té.
Està força bé. Felicitats! -
gràcies[Ofensiu]merc[è] | 25-06-2007 | Valoració: 10
gràcies pel teu comentari... és la primera vegada que escric, potser perquè fa poc temps que tenc forces per fer-ho... o potser encara no en tenc, però ja m'es ben igual.
el teu poema, preciós.
quan les paraules broten del cor és bastant notable. -
paraules...[Ofensiu]perunforat | 22-06-2007
En algun moment de conciència o inconciència apareix un anhel d'esperança, un suspir d'aire fresc que ens fa obrir els ulls i ens fa brillar la mirada.
Les paraules són racons del nostre pensament que apareixen per dibuixar le nostre cor amb colors de tota mena.
Les teves paraules són tristes però arriben, ens agradarà trobar-te!
Un petó!
Raquel -
Breu poema d'amor[Ofensiu]Nubada | 21-06-2007
Però clar i bonic. Diu el que ha de dir: sola, trista, embogida...
Valoració mitja: 9.6
l´Autor
67 Relats
95 Comentaris
56151 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67
Biografia:
Vaig néixer una nit d´octubre a Barcelona, al 1989... i vaig quedar per sempre més enamorada del mes i la ciutat."Guarda siempre en tu corazón un lugar para los sueños"
No hi ha molt que dir sobre la meva vida, només que sóc una noia com qualsevol altre, i que des que era petita, quan estic trista, acostumo a deixar anar els meus sentiments sobre el paper.
No crec que escrigui massa bé, però això d´escriure és una necessitat a més d´una passió, i un cop escrits acostumo a penjar-los aquí (si són en català) o al meu blog: www.vibracioneslunares.blogspot.com (si són en castellà).