Cercador
No ploris
Un relat de: SweetInnocence- Compartir:
No ploris,
en aquesta nit serena,
deixa que la pluja
esborri el teu dolor.
Sé que la tristor
et mossega per dins,
però, si em deixes,
vull ser l´antídot
que et guareixi les ferides.
No ploris,
en algún racó del món
el sol està sorgint
d´entre les ombres de la nit.
Obre les portes del teu cor
i deixa que el meu amor
t´ilumini per dintre.
No ploris,
els teus llavis
es mereixen la dolçor
del teu somriure.
Comentaris
-
Plorar, jo?[Ofensiu]SweetInnocence | 10-02-2009
I per què hauria de plorar? Vaig llegir un poema que m´agradava i el vaig valorar amb un 10, si els seus poemes o ella no et semblen bé no hi tinc res en contra, pero respecta l´opinió dels que pensem diferent.
En quant a l´1 amb el que m´has valorat, tampoc em farà plorar, pero si algun cop em tornes a "visitar", agrairia que la teva valoració fos referència al que escric.
No per res, simplement perquè em sembla una mica fort que critiquis a la gent perquè algú els hi ha comentat amb un 10 no prou justificat, o perquè no et creus la justificació (com en el meu cas), i desprès tu fiquis un 1 que tan sols fa referència als teus problemes personals.
Que tinguis un bon dia,
SweetInnocence
Ah, per cert, per si no t´ha quedat clar, la Maron no és amiga meva, tan sols l´autora d´un poema que em va arribar al cor. -
No ploris tu[Ofensiu]angoixauital | 30-01-2009 | Valoració: 1
perque valorar a Maron amb un 10, per molt amiga que sigui, és un clam al cel.
-
FELICITATS![Ofensiu]nuriagau | 11-01-2009
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?
Núria Gausachs i Cucala
l´Autor
67 Relats
96 Comentaris
54090 Lectures
Valoració de l'autor: 9.54
Biografia:
Vaig néixer una nit d´octubre a Barcelona, al 1989... i vaig quedar per sempre més enamorada del mes i la ciutat."Guarda siempre en tu corazón un lugar para los sueños"
No hi ha molt que dir sobre la meva vida, només que sóc una noia com qualsevol altre, i que des que era petita, quan estic trista, acostumo a deixar anar els meus sentiments sobre el paper.
No crec que escrigui massa bé, però això d´escriure és una necessitat a més d´una passió, i un cop escrits acostumo a penjar-los aquí (si són en català) o al meu blog: www.vibracioneslunares.blogspot.com (si són en castellà).