Sóc viu...perquè ploro

Sóc viu
perquè ploro,

i em consolo
en 'quet plor
de la vida
que canta
i encanta...
que riu,
i que escriu
llàgrimes
en el rostre
d'algú q'oblidava
que la mare
és sols l'aigua
i que la vida
entristida
disfrassa
l'alegria
que sentim
en plorar
a cor què vols
i la sal
enrarida
comprèn
que la vida
li arriba
en topar
amb una galta
afligida...

que sempre durà
l'estigma d'una taca
salada
i el rec del pigment
insolent de la llàgrima
que l'ha fet

la sentit

l'ha covat...


i l'ha fet ser més persona.

(sóc viu,
per això ploro...
i no em consola
cap plor
i la vida no canta
ni encanta...)