Soc una paradoxa?

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

continua

La incertesa de la resposta fa agreugir la covardia... però que alhora la fa més satisfactòria en coneixer-la

aquest 14 de febrer... desitjant que el dia se't faci curt i interesant i la nit llarga i descansada...

Una abraçada ben amistosa de dia especial,
Unaquimera

Amic Valentí, de vegades els enganys o els desenganys no existeixen com a tals: molts cops els busquem o i d'altres cops els trobem, depèn de les circumstàncies i dels moments en que ens afecta el dia a dia en la nostra vida.
A tots ens agrada força el fer-la més difícil.
La dona, o el home, més bonica o més bonic, més desitjada o més desitjat, acostuma a fer una ombra fosca a la dona o el home real que ens estima, que ens acompanya, que ens ajuda, que ens empeny, que ens ... fa tantes coses que no veiem i que no valorem mai en aquest dur dia a dia, fins el moment en que, aquesta dona o aquest home diari/a, ja no hi és al nostre costat, ens ha deixat, ens fa falta, ens... és massa tard.
El que he escrit potser no correspon al que tu volies dir en el teu relat, però és el que a mi em fa sentir ara i quan et vaig llegir per primer cop, ja fa un temps.
Sort.
simdos

diria que ets huma!! no paradoxal, simplement huma!

Sort, Pell

Ja havia llegit abans aquest relat i m'havia agradat molt, encara me'n recordava de lo de la xicota. Perdona'm per no haver-lo comentat abans. Trobo el joc del contrast de termes realment ocurrent i divertit. A veure si ens deixes llegir més coses com aquestes!

Hola Valentí!
Merci per comentar-me!

M'ha fet gràcia el teu relat, precisament perquè fa un temps vaig viure una història, si no igual, prou semblant.
Mirant-m'ho des de la perspectiva del temps (allò que diuen que el temps cura les ferides...), m'he adonat que aquella relació era impossible...

Desconec el teu cas completament però, fent una analogia amb el meu, m'atreviria a dir que si no t'hi vas llençar, si no vas jugar-te-la per ella, segurament no era el moment. I això no vol dir que existeixi "un moment", un moment idoni, vull dir. Simplement no estaves preparat, o ella no ho estava. Tan se val. La qüestió és que la gent arriba i se'n va de les nostres vides. I en aquest constant moviment ens enamorem, ens desenganyem: fet que ens permet escriure, i aquí estem!

Vinga company! Ens nirem veient x aki!

Jo no et qualificaria d'engany, si de cas un exemple de contrast entre l'aparent exteriorment i un interior diferent al previst, que degut a sentiments personals, a emocions íntimes i a un estil determinat, va fent com pot el seu camí: és a dir, allò que fem tots.

Em sembla un relat interessant i concentrat, amb idees ben expressades.

Disculpa'm si no t'he contestat abans ( sempre ho faig, això de retornar un comentari, encara que trigui un xic ) però en el teu cas eres només lector quan em vas escriure, em sembla. Recordo que vaig trobar el teu comentari molt agradable.

M'alegra haver-te descobert com autor!
T'envio una abraçada satisfeta de la troballa,

Una quimera

... què t'impedeix lluitar!! Va vinga!!

Bé, no m'agrada gens que parli així de vostè mateix, jo crec que deu estar una mica deprimit, no ?
M'agradaria que això canviés i ens regales un relat optimista i divertit. Faci una mica d'esforç i ho aconseguirà. Moltes gràcies pel seu comentaris i benvingut a RC.

està bé!!! jejeje


és curiós observar quines males passades d'aquestes ens podem fer els noms!!! com qui es diu España i es indepe! xDD


petonarros!

benvingut a RC =P

el teu relat i acabes amb una paradoxa entre la frase final i la signatura, aludint al titul tambe. Aquests jocs em semblen interessants. Espero que ens ofereixis mes.
Gracies company, pel teu comentari. No se si continuaré. Depen de mi i de la resposta de la gent. Jo escric per mi mateix pero si faig publics els meus escrits es per compartils.
A reveure, SB