Sóc lliure?

Estimat diari, hi he estat pensant i res del que et vaig explicar l'altre dia és cert.
El nostre cor i el nostre cervell estan formats per caixes on hi guardem blocs d'informació i/o sentiments i sovint pensem que estan tancades amb precinte, però no ens fem creure que ho estan per protegir-nos dels nostres propis sentiments, per por a fer-nos mal o a que ens el facin. Però sempre queda una petita escletxa, per on s'escapen els sentiments, que fa que no els puguem controlar i són aquests els que ens martiritzen.
Quan creus que està tot sota control el teu entorn et fa reaccionar i et fa veure que t'estàs enganyant i tu tot decidit t'ho creus i decideixes tornar a lluitar pel que creies perdut, no obstant te'n portes una patacada, una vegada més t'has equivocat. Els teus sentiments eren erronis, una "mala notícia" que t'hauria d'afectar, com la marxa del teu gran amor, no t'afecta i és aquí on et tornes a plantejar si la caixa estava tancada i han estat els altres qui te l'han obert, creient-se amb el dret de fer-ho només perquè es denominen amics, amics que no tenen gents clares quines són les caixes que tenen obertes i quines tancades ni quines volen tancar i obrir o realment no estava tancada i els culpo a ells.
Sigui com sigui creus una cosa que no és. Vés a saber potser m'estic tornant a fer creure el que no és, perquè sempre s'ha dit que la ment humana és complexa, però hi el cor? Penso que ho és tant que ni se'n parla.
Per tant a la conclusió a la que he arribat és que més val començar de zero per una altre banda perquè per molt que hi doni voltes mai arribaré a cap conclusió.
Això si no tinc clar si puc començar de zero, si sóc lliure com vaig afirmar fa uns dies, això t'ho explicaré més endavant.