sóc feliç

Un relat de: _

I és que voldria ser més romàntica
I escriure meravelles,
Però no en sóc capaç
Amb tan poc a explicar.

I és que voldria que t'adonessis
de com prescindiblement t'estimo,
però mai ho sabràs,
no sabràs res de mi.

I és que voldria ja estimar
I ser estimada.
Doncs no em conformo
Amb això que no és res,
Però seguiré endavant,
Sense cap por en el meu camí.

Doncs penso mirar a l'horitzó,
I cridar davant de qualsevol pressió,
volar cap als teus llavis i
xiuxiuejar-te que encara t'estimo,
malgrat que tu a mi no.

I que ni se't passi pel cap
Que pel fet de que no m'estimis
No serè feliç,
Perquè ho sóc, sents? Ho sóc.

Comentaris

  • oi tan![Ofensiu]
    xavier_garcia | 02-09-2006 | Valoració: 10

    se3mpre mirant endavant!

    hem de ser optimistes!

    m'agrada, que tinguis molta sort