Sobre la poesia

són píndoles màgiques concentrades, que s'empassen de glop, omplen i no tenen efectes secundaris...
Penso igual que tu, la poesia és un medi, un espai, una cèl·lula habitable on pots parlar d'aquest món tant... indesxifrable...
una abraçada!

I no cercam res més, i no ens és res suficient!
Sols són punts de vista expressats diferentment amb paraules precisament escollides... Quin poema més clar!! és exacte! M'encanta.
Una aferrada pes coll. Laura

I no cercam res més, i no ens és res suficient!
Sols són punts de vista expressats diferentment amb paraules precisament escollides... Quin poema més clar!! és exacte! M'encanta.
Una aferrada pes coll. Laura

Breu i inequívoc. Defineixes a la perfecció, en poques paraules i honestament, allò que per a tu significa expressar en mots el que sents, el que et transmet aquest món tan injust... M'agrada la teva capacitat de síntesi, la trobo molt brillant.
Felicitats Jordi!

Per a mi definir la poesia és una impossibilitat, una utopia. Es pot definir la vida? Es pot definir la mort, la música, l'amor?

S'ha arribat a dir que la poesia "és una aventura cap a l'absolut". Potser sí. Però que és l'absolut?. M'atreveixo a dir que fer i escriure poesia, o escriure senzillament, no és cap ofici ni cap professió, sinó una forma més d'entendre la vida. Per ella, per l'escriptura en general, existeix i no existeix el temps. No obstant, la poesia sempre hi ha sigut. La poesia sempre és.

Salutacions!

...i potser precisament a partir del mètode d'anàlisi tan eficaç com és la poesia.
Per molts anys!