Cercador
so jo fos un mussol...
Un relat de: teresa serramia- Compartir:
Si jo fos un mussol...
tindria uns ulls immensos
oberts extasiats
sotjant
la fascinant verdor
de les hores
el seu per què
esfullant-se lentament
enmig de l’embruix,
xop de llum, de l’ombra
mussol bonàs i despistat
plomat d’interrogants alats
impregnada de misteri
bocabadada
sabria
que no importen les respostes
perquè la vida
sols és una pregunta
Comentaris
-
interrogant[Ofensiu]franz appa | 17-03-2011
Amb ulls esbatanats, aparentment sorprès pel decurs de les coses de la vida, allò que anem seguint intentant comprendre, sabent que en el foncs només fem que aprofundir en la pregunta, un cop i un altre cop, fascinats, extasiats...
Petits destil·lats de poesia pura, aquests ue ens estàs oferint darrerament, prestant-nos ulls per veure i ales per ampliar horitzons.
Una abraçada!!!
franz
-
Ai, Teresa![Ofensiu]rnbonet | 17-03-2011
Un condicional -'si' (mussol o papallona)- que ens descobreixen la teua ànima poètica, canviant en estructures i condició, però sempre, sempre, exquisida!
Salut i rebolica! -
mussol[Ofensiu]Xunxi | 16-03-2011 | Valoració: 10
m´ encanten aquets poemes on veiem el món amb els ulls.....d’algú altre, i encara millor si és un mussol, m´ ha encantat l´ aire que s´ en desprèn, felicitats
-
què bonic poema[Ofensiu]joandemataro | 16-03-2011 | Valoració: 10
teresa, quines expressions més ben aconseguides
et refelicito
fins aviat
joan
l´Autor
86 Relats
397 Comentaris
83028 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95
Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)
Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...
Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.