Sis petons

Un relat de: Baiasca

Quan penso que he d'estar amb tu, el temps s'accelera, s'estira, s'arronsa, no para, i em poso nerviosa, i no se què diré ni quina actitud tindré.

Queda un quart d'hora per les onze i al moment aquests quinze minuts ja han passat, en un instant. I cada vegada s'acosta més el moment de veure't, d'esperar-te durant uns cinc minuts que també es fan un instant...

I quan arribes em poso nerviosa, no se si mirar-te, o fugir corrents, o fer-te un petó, o abraçar-te... I ens fem els dos petons de sempre per saludar.

Soc un embolic de cap a peus!! Soc tota una bola de fil feta nusos que no troben el seu camí per deslligar-se... Però aleshores entrem dins el bar.

I tot és calma.

Seiem l'un davant l'altra, i xerrem tranquil·lament, et miro els ulls, t'escolto, un instant imagino que això és per sempre. Et miro els ulls, t'escolto, miro els llavis que tantes ganes tinc de besar... Et miro els ulls... i t'escolto...

I m'agrada el que em dius, perquè són coses teves que m'interessen, i m'agradaria poder explicar-te també les meves coses, però no n'hi ha tantes per explicar... I les poques que explico, les escoltes... I m'agrada...

Les fruites del bosc s'acaben, i seguim xerrant. Fins que comencen a tancar i pago jo, perquè ja em vas convidar l'altra vegada... I em dius gràcies i jo que de res.

I en aquell moment,

el temps se m'atura un segon, m'acosto, i sense cap raó, perquè no ens estem acomiadant, giro la cara cap a tu i sense ser-ne conscient ens hem fet dos petons... Dos petons que m'han encantat...

I aleshores eren la una i deu minuts, i el bus passava al cap de cinc minuts, tu havies de marxar a dinar a amb un amic de Barcelona, jo anava a casa. I ens hem acomiadat. Seguim en contacte, dius; sí, dic jo...

I dos petons més. Però com els d'abans res... Tu marxes i et miro des de la parada del bus, t'allunyes... No vull que marxis... I llavors em sembla que et gires... Però això no sé si és la realitat, o fruit de la meva imaginació, o de la meva miopia...

I el bus arriba, i el camí cap a casa... és tan curt!

Comentaris

  • Ona33 | 07-05-2006

    eis!!
    sok l'Ona, acabu d'apareixe x aki, (he descobert aquest raconet per pura casualitat...i d moment m'esta convencen bstant!) jjeje Doncs numes dirte k magrada com escrius (e llegit uns kuans "relats" teus) i tb k te pusat a preferits! speru k no et molesti
    kuan posi algun jo, ja m diras k t sembla!
    siauuu

l´Autor

Foto de perfil de Baiasca

Baiasca

84 Relats

202 Comentaris

97578 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Biografia:
La vida son casualitats i oportunitats que has d'agafar al vol.

Igual que les inspiracions.

Ja fa temps que intento atrapar-les totes.

Casualitats, oportunitats i inspiracions.

Totes son filles d'una mateixa cosa.

La Vida. I l'Amor.

http://yasminacapo.blogspot.com