Sincerament

Sincerament et confesso que mai sabre mentir-te,
que sota la mirada espurnejant
dels teus ulls lluminosos
el meu cor s'obre com una magrana
sota la dolça claror del sol de tardor.

I saps que et mentiria
si et digues que sempre sóc sincer
igual com saps que sóc
amarg com les nous verdes
àcid com una llimona en la punta del dia,
fred, podrit i eixut,
dur com la nit eterna
però tou com si fos fet de fang,
i brut, encès, corrupte,
suau i insignificant com un buf
mes esmolat i agut com un clau.

I així, recolzaria el meu cap
sobre el teu ventre,
lleugerament per a no ser una molèstia,
i tot aclucant els ulls amb somnolència,
gaudiria de ser un cop més entre els vius,
sols una criatura que es sap estimada
per un amor que no demana res a canvi.