Silencis i clarors

Un relat de: Sibil·la de Fortià

Ara que et sento el cos
tan dintre meu,
voldria que s'esvaïssin
tots els sons
i tots els mots,
i que fos la celístia tènua
dels estels,
qui t'encengués la pell

Comentaris

  • SUBTIL[Ofensiu]
    DOZOMITETSO | 17-01-2008 | Valoració: 9

    BRAVO!

  • una íntima[Ofensiu]
    ANEROL | 17-09-2007 | Valoració: 10

    i profunda plenitud

  • Quant de temps,[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 16-09-2007 | Valoració: 10

    quanta brevetat i, ala vegada, quanta essència! Enyorava el teu tracte de les paraules, la tria que en fas, i amb un poema que és un regal per als sentits encara més. Allò del si es breu, dues vegades bo, doncs mira, en aquest cas gairebé sap greu i tot, perquè és bo i molt agradable de llegir.

    És com un murmuri a cau d'orella. Una intimitat molt dolça, el desig profund de trobar-se dins d'una bombolla mentre duri aquell moment màgic sota els estels.

    Una forta abraçada i espero que hagis passat un molt bon estiu!

    V

  • No ho entenc...[Ofensiu]
    onatge | 16-09-2007 | Valoració: 9

    Que un poema com el teu pugui generar 122 lectures i cap comentari, però a mi també em passa...

    M'agrada el teu poema i l'accent íntim... I amb poques paraules dius i expreses tot el què vols dir...

    salut, onatge

Valoració mitja: 9.5