Cercador
Silencis i clarors
Un relat de: Sibil·la de Fortià- Compartir:
Ara que et sento el cos
tan dintre meu,
voldria que s'esvaïssin
tots els sons
i tots els mots,
i que fos la celístia tènua
dels estels,
qui t'encengués la pell
Comentaris
-
SUBTIL[Ofensiu]DOZOMITETSO | 17-01-2008 | Valoració: 9
BRAVO!
-
una íntima[Ofensiu]ANEROL | 17-09-2007 | Valoració: 10
i profunda plenitud
-
Quant de temps,[Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 16-09-2007 | Valoració: 10
quanta brevetat i, ala vegada, quanta essència! Enyorava el teu tracte de les paraules, la tria que en fas, i amb un poema que és un regal per als sentits encara més. Allò del si es breu, dues vegades bo, doncs mira, en aquest cas gairebé sap greu i tot, perquè és bo i molt agradable de llegir.
És com un murmuri a cau d'orella. Una intimitat molt dolça, el desig profund de trobar-se dins d'una bombolla mentre duri aquell moment màgic sota els estels.
Una forta abraçada i espero que hagis passat un molt bon estiu!
V -
No ho entenc...[Ofensiu]onatge | 16-09-2007 | Valoració: 9
Que un poema com el teu pugui generar 122 lectures i cap comentari, però a mi també em passa...
M'agrada el teu poema i l'accent íntim... I amb poques paraules dius i expreses tot el què vols dir...
salut, onatge
Valoració mitja: 9.5
l´Autor
31 Relats
90 Comentaris
74957 Lectures
Valoració de l'autor: 9.55
Biografia:
El meu blog:http://paraulesimots.blogspot.com/