Perfecció

Als trenta-cinc anys, la Sílvia havia trobat la perfecció que des de feia temps cercava en va: per als anglosaxons, "Mr Right". El seu Mr Right es deia Arnau i no deixava pèls al plat de la dutxa després de dutxar-se. Tampoc remugava quan tocava canviar els llençols. Ni s'adormia després de fer-ho. L'Arnau es quedava quiet, els braços al seu voltant, dient-li «m'agrades molt, ho saps?» a cau d'orella. Sabia parlar d'alguna cosa més que no fos el futbol i el sexe. Li agradava anar al teatre. I, a sobre, era atractiu i intel·ligent! Per això, no li havia quedat altre remei que deixar-lo. La Sílvia tenia prou experiència per saber que un home així, aparentment perfecte, per força havia d'amagar quelcom sinistre. I ella, després de tants desenganys, no podia, no volia, passar pel mal tràngol de descobrir-ho.