silenci, revolta, somriure

Un relat de: silvia_peratallada

La revolta és a la teva sang
Al teu puny,
plena de vida
I a la teva ment
cercant el moment

En canvi l'estima
Abarca altres zones
La pell, els llavis
Potser el cor

La teva gent,
a prop o lluny
sempre dins teu,
vagis on vagis

el teu silenci
deu parlar massa
buidor de sons i lletres,
paraules en veu alta.

la teva mirada,
aquí el dilema...
potser esquivar-la
o deixar que nedi
dins aquells ulls
que fan de la teva lluita
un sentit,
una fita,
un objectiu

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

581791 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com