Siguis on siguis

Un relat de: silvia_peratallada

Cada dia més lluny
sembla que no agraden
les visites, les revoltes, les cançons.
El vitge, cada cop més llarg
més dur, més cansat
El veure't, massa censurat
vigilat, curt, sense intimitat.

Vas marxant, i volen que oblidem
i no ho faran, ans al contrari
amb tu seguirem
al país o fora, o enmig d'Angola
ets a les nostres ments, als nostres bars
a la nostra lluita, als mals de cap.

i el meus no et reconeixen
i m'angoixa, i no ho entenc
no obstant seguiré endavant
lluitant, cantant, viatjant
fins que s'enfonsin les parets,

fins puguis viure la vida
des dels ulls de la llibertat.

fins que et deixin veure els arbres
de la terra per la que has lluitat.

Fins llavors, siguis on siguis
pensa que a fora, et seguim pensant
recolzant, seguim sembrant
que ets l'incentiu que la lluita va millorant.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

582585 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com