si pogués

Un relat de: silvia_peratallada

Si pogués, només per un instant,
tenir-te a prop
i poguer-te sentir respirar
ja no voldria dormir
només amb tu,
tot restaria importància
i res seria comparable
a aquell breu moment,
aquell inmens desig,
de sentir-me teva
única i viva.

Si pogués, tot el demés s'esvaïria,
com el fum que m'envolta,
que al teu cantó no em necesista.
si pogués,
el món i la vida perdrien sentit,
i jo els perdria ambdós de vista.
Si pogués, seria el fi,
el fi de les definicions,
el fi dels desitjos,
el fi del sentit de tot.

si pogués,
unir-me a tu en aquestes condicions,
ja no quedaria res,
res més enllà.

Si pogués, per un instant,
tenir-te a prop,
no ho faria
no ens deixaria.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

580994 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com