si jo fos una caseta de xocolata...

si jo fos una caseta de xocolata...


amb l’ull de les finestres guataria
i amb la boca d’una porta tanca-i-obre
engoliria si vols per força
penes d’orfenesa crònica

emocionada sotjaria
l’arribada d’uns nens abandonats d’espant
i amb els meus claus-frontissa
de caramels de tots els gustos
lleparia la sal de les seves llàgrimes

i em farien envermellir ells
quan de tant d’amor
em queixalarien tota amb petons d’ànsia devorada

bruixa què fas li diria
te’ls vols menjar sencers oh no
si no són pas de xocolata
atura’t sisplau què fas

cuinant-te dins el forn
de la seva rebel•lia ardida t’han vençut
de tu fent un pastís tope embruixat
bruixa mare meva ves per on

per consolar-me em lleparia el meu plor tan dolç
que dolça sóc ara me n’adono

i no ho sabia pas ves qui ho diria...