si jo fos un músic de jo sóc un ma me mi mo mu...

Un relat de: teresa serramia
si jo fos un músic de jo sóc un ma me mi mo mu
músic del carrer
m’ho passaria qui-sap-lo de bé

perquè sense tocar-los tocaria sostinguts i bemolls
de savis proclamats beats sants pares
d’esglésies coronades d’or generós i humil

cantaria tocaria desafinades veritats
de mentides orquestrades
als foscos passadissos llargs
de les hores enclaustrades
trabucades relliscant escala avall del metro

tocaria cantaria al bell mig de la plaça de catalunya
evidenciaria aquest desfici cec de l’home
inventant religions tarots i excuses
per defugir la por que escanya i esperona

llavors m’escridassarien tots
m’apedregarien plens de santa Indignació
calla calla calla calla

sols aquell nin del vestit de l’emperador
sens por proclamaria als quatre vents
que no ho veieu
van despullats

no no callaré

mai







Comentaris

  • Sempre...[Ofensiu]
    free sound | 13-05-2011 | Valoració: 10

    m'ha agradat la cançó del Pobre músic,
    però tu has aconseguit barrejar música i poesia,
    paraula i lluita...
    Bon poema i paraules que cremen!!!!
    Felicitats de nou.
    ....
    i que no ens callin mai!!!!!
    M'agrada la teva originalitat, fresca i amb gresca!!!
    Una abraçada.

  • avui els teus poemes són...[Ofensiu]
    joandemataro | 11-05-2011 | Valoració: 10

    més contundents que mai teresa, estàs " guerrillera" eh!!!!!
    molt bé, així m'agradi, no callis, no callis mai

    una abraçada
    pd.- espero que t'agradi el poema que he editat a RC dedicat només per a tu.
    joan

l´Autor

teresa serramia

86 Relats

397 Comentaris

82659 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)

Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)

Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...

Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.