si jo fos el tercer porquet...( en to còmic)

Un relat de: teresa serramia

si jo fos el tercer porquet
dels tres porquets...

seria un jo sóc un porquet vols dir
no sóc un cigne vols dir oi
sóc un porquet ai ves descolorit color de rosa

-ets un porquet i gràcies dius-

me’n vaig mare adéu
m’independitzo tinc personalitat ho veus

mare em faré una caseta de totxana
ja ho veuràs
no aniré al plat de cap potentat menja-porquets
mare ja ho veuràs mare

i mare si els llops de la marginació
sacsegen la caseta dels meus somnis
cauran al foc encès d’aquests mots meus ferms
ja ho veuràs mare

no sóc un porquet marginat social no
mare no pateixis
sóc un porquet alliberat
a la caseta de les paraules-totxana
mare no pateixis ja ho veuràs


Comentaris

  • quina manera més original..[Ofensiu]
    joandemataro | 04-05-2011 | Valoració: 10

    de posar al dia els contes de tota la vida teresa. Molt bé de debò.

    Ah, avui he dormit millor i no puc ser dolent, no sé fer-ho, em faig mal a mi mateix quan ho he intentat... deu ser per això que hi tinc molta gent que m'estima i això s'ho val, encara que a vegades és clar també hi ha gent que s'aprofita de mi però en fi tot té un preu...

    seguim en contacte, sigui de dia o de nit..
    abraçades
    joan

  • que original![Ofensiu]
    Columba Palumbus | 28-04-2011

    M'ha agradat molt! L'estil fresc i les idees que envolten el poema!

    Felicitats!

l´Autor

teresa serramia

86 Relats

397 Comentaris

82601 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)

Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)

Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...

Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.