si jo fos el pi del gegant del pi...

Un relat de: teresa serramia
si jo fos el pi del gegant del pi...
gemegaria compungit dient
no m’agrada gens tot això gens

no entendré mai perquè feu més cas del gegant
que no pas de mi
paparazzis esverats caça-glamour

que no ho veieu capsigranys
sense mi sense el pi que sóc jo
mai de mai no existiria
aquest tan gallejat gegant del pi

culpa de tot la té el marketing pudent aquest
ja ho sé me’n compraré un gram al mercat negre
i així em rescabalaré del meu malmès prestigi

perquè jo no sóc pas -adoneu-vos-en d’un cop-
un pi qualssevol de mira’m i no em toquis
no

admireu-me gaudiu-me repareu
en aquesta meva exuberant patxoca
ravatadora electritzant magnífica

sense mi no seria pas res ell
un gegant qualsevol seria
de pa sucat amb oli llepa fils

perquè jo sóc un pi sí
ni més menys
el del gegant del pi sí

i què



Comentaris

  • iep!!![Ofensiu]
    panxample | 16-09-2011 | Valoració: 10

    Ens necessitem als uns als altres, sols no som res. necessitem compartir. Què seria el gegant sense el pi? I el trist pi sense el seu gegant ?
    Ja veig que fas mutis de tant en tant, va bé posar ordre i reposar, però et robo a faltar.
    Torna Serra...!! (llonga ) no! mia.
    Avant

  • com li dónes la volta....[Ofensiu]
    joandemataro | 13-05-2011 | Valoració: 10

    a les històries, molt bé teresa... Ens fas mirar les coses des d'altres costats i això és molt enriquidor
    abraçades
    joan

    pd.- ja arribaran les rialles, mica en mica... a mi m'agrada riure i compartir l'alegria però ara encara no em surt de dins... massa coses han passat però no perdo l'esperança, per això segueixo a RC per exemple...

l´Autor

teresa serramia

86 Relats

397 Comentaris

82661 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)

Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)

Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...

Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.