Cercador
Si fossis a prop
Un relat de: res no és mesquí- Compartir:
Si fossis a prop
el meu crit seria
el to suau d'una llum d'hivern,
i aquest amor no em semblaria
dolorós i cruel.
Però restes tan lluny
que si vull tenir-te
perdo la vida en cada gest
temorós de poder ferir-te
en l'inert intent.
Si fossis a prop
el meu plor seria
raigs de llum sobre un mar calmat
i en cada mot et salvaria
el nom i la sang.
Però restes tant lluny
que si vull tocar-te
se'm moren les puntes dels dits
i en les nits de tant desitjar-te
m'abraço al teu buit.
Comentaris
-
inert intent[Ofensiu]diesi | 27-08-2008 | Valoració: 10
hola :)
m'ha encantat... sovint tot allò que volem ens queda tan lluny...
petons!
#NaT# -
quan...[Ofensiu]natasha | 18-09-2007 | Valoració: 10
...es té la persona desitjada a prop el nostre món canvia! Bonic poema amb sentiment!
Un petonet -
Un sentiment profund...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 17-09-2007 | Valoració: 10
que sagna a cada vers. L'he trobat bell i transparent, amb mots que surten de dins i es plasmen en el poema com un crit esfereidor però alhora amb serena acceptació.
Una abraçada -
l'amor porta mots tan i tan dolços...[Ofensiu]Noia de vidre | 15-09-2007 | Valoració: 10
estil i mots que lliguen versos que fan especial un poema i un poeta. m'ha agradat, el títol ha fet que m'enganxes i el poema m'ha acollit a sobre el ventre...
un plaer!
un petonet -
Bones i[Ofensiu]J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 12-09-2007 | Valoració: 10
boniques estrofes per un amor difícil d'esgarrapar.
-
molt[Ofensiu]ANEROL | 11-09-2007 | Valoració: 10
m'ha agradat molt. Romàntic, tendre, belles iatges, belles paraules
Valoració mitja: 10
l´Autor
56 Relats
115 Comentaris
55532 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74
Biografia:
Vaig néixer, sóc, respiro...Com tots els homes peso poc i el vent bufa molt fort, per això omplo les meves butxaques de somnis que mai es fan realitat. Són les contradiccions del món que visc sense convèncer-me.
Em sento aliè a qualsevol aritficiositat creada per l'home: els diners, els conflictes, les icones, els mites, les tribus urbanes...
Escric per sobreviure, això és. M'insisteixo que ho he de fer o simplement ho faig, i en cada lletra hi aboco tot el que em fa i em condiciona. Darrerament no escric res. He deixat de ser?
Jordi, kumpli_antifa@hotmail.com