Cercador
si fos..un què li darem...
Un relat de: teresa serramia- Compartir:
en el noi de la mare
què li darem que li sàpiga bo
mel dels llavis li porto
que destil•li paraules
del rusc d’aquell cos
degoteig de tendresa
fils de seda i mil jocs
bressolant-li la por
picarols de somnis
pallassets trapelles
rodolant rodanxons
d’ací d’allà
fets jocs i cançons
esgarrifor i moixaines
suaus llençols adormits
pessigolles que llisquin
peus avall del bressol
tobogans de rialles
peücs de carícices
pitets de petons
de la llet de la mare
el xarrup més dolç
Comentaris
-
corprenedor[Ofensiu]Anna Rispau | 25-04-2011 | Valoració: 10
Estimada Teresa,
En primer lloc,gràcies pels teus comentaris.
En segon lloc,som veïnes...Porto 40 anys al barri de Sants...tota la vida, el que passa és que ara, circumstancialment,som a l' Escala una temporada. Tinc el "corasón partío".
I ara sí que passo a dir-te que no em podies tocar més la fibra que amb aquest poema. Des de que tenia dies de vida, quan la meva àvia em va cantar el Noi de la mare vaig començar a plorar i cada cop que la sento, faig un drama...
Coses d'aquelles curioses que captem quan som ben petits i entren a formar part del nostre bagatge emocional per sempre.
He llegit el teu poema amb un nus a la gola i és preciós,un esclat de tendresa i dolçor. Moltes gràcies per aquest retall d'emoció. Petons tendres. -
tendret, dolcet i delicat...[Ofensiu]joandemataro | 18-04-2011 | Valoració: 10
ple de joia per poder tenir a les mans una vida que comença i necessita notar la veu. l'escalf, la tendresa...
et felicito teresa
com sempre gràcies pel teu contacte
una abraçada
joan
l´Autor
86 Relats
397 Comentaris
82861 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95
Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)
Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...
Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.