Si ens besem pels carrers, trontollaran les cases. (Passió)

"Li queda bé el tern..." pensa la noia "...i la corbata. Qui l'ha vist i qui el veu...!"
I ell xerra i xerra, i llegeix fragments de Heidegger a l'escenari, sota la claror del focus, prop del vas d'aigua i del micròfon.

"Tot i així, continua sent ell mateix; la mateixa llum, el caliu de sempre... Oh Déu... com l'estimo...!"
I la noia rememora aquell petó pels carrers de Sussex, la torba esvalotada que els perseguia amb aixades, i l'angoixa de sentir com els arrencaven la roba i els penjaven despullats pels canells a la plaça. Encara veu la mirada trista dels infants clavant-se-li al sexe exposat. I percep l'oreig entre les cames i al llarg de l'esquena nua; i les mosques damunt la pell bruta d'ous esclafats; i el plor de tots dos; i el discurs del pastor a peu de pira, anomenant-los pecadors que us beseu pels carrers, que no teniu vergonya, que ja us hem enxampat cinc vegades, que sou fills del diable, que no hi ha altre remei que purificar-nos de vosaltres; i les flames, i el fum, i el dolor que els esgarrapava la pell i la carn; i la foscor estranya de la mort que els obnubilà i els allunyà l'un de l'altre.

"És tot un senyor" pensa ella.
I ell xerra, i fita el públic; s'aclareix la gola, veu aigua, continua xerrant.
-L'ateisme no és una opció mancada de senderi -assevera -. Niestche, Marx, van alliberar-nos de les alienacions que manipulaven les...
S'atura en sec quan els seus ulls la descobreixen caminant enmig de la filera de butaques, i somrient-li.
-Com els deia...
Torna a tallar la frase i recorda un temps que no sap ubicar.
Comença a plorar; s'estremeix.
-Senyors... -fa amb la veu trencada -. D'aquí a poc, els prometo una revisió de les meves teories... necessito replantejar-me-les.
Baixa de l'escenari, arrenca a córrer, i s'abraça a ella enmig d'un bram.
La besa sense por; aquesta vegada ningú no els persegueix.