Sentiments contradictoris

Un relat de: TITÀNIA

No sé perquè t'estimo si no m'has fet feliç, no sé perquè et trobo a faltar si mai t'he tingut, no sé perquè penso amb tu si jo només sóc un record, no sé perquè vaig pensar que podria comptar amb tu si sempre em vas fallar, no sé perquè em vaig interessar per la teva vida si la meva t'era igual, no sé perquè em vaig creure les teves paraules si eren buides, no sé perquè pensava que podria recuperar el teu cor si ja estava perdut, no sé perquè m'imaginava que tenia temps si ja era massa tard, no sé perquè em parlaves del futur sino seria nostre, no sé perquè vaig confiar amb tu si em vas tancar la porta abans de poder entrar, no sé perquè em vas fer recuperar la il.lusió si després te l'enduries, no sé perquè em vas enlluernar amb un món del qual no en formaria part, no sé perquè em vas venir a buscar si ja havies previst marxar, no sé perquè pensava que volies trobar-me si has preferit seguir buscant, no sé perquè et preguntava amb tendresa i em contestaves amb despit, no sé perquè em deies que tot anava bé si pensaves el contrari, no sé perquè no vas voler veurem si em tenies davant, no sé perquè et vaig trobar diferent si eres igual, no sé perquè et segueixo esperant si mai tornaràs.

Comentaris

  • Simplificadament: no t'estimo[Ofensiu]
    llamp! | 16-05-2007 | Valoració: 9

    Hola Titània,

    et torno a comentar un escrit. Crec que en akesta composició deixes molt clar que la cosa ha fracassat o que no hi ha futur.

    Aquesta estructura repetitiva del "no sé perquè" em recorda un altre poema o escrit meu. El vaig publicar a la categoria de poesia, tot i que crec que és més un assaig així curt com el teu. En el meu 'poema' vaig repetint "perquè", però les frases que vénen a continuació son positives. Perquè parlo d'un enamorament i estic molt content.

    És un estil que jo, particularment definiria com a minimalista, perquè repeteix una mateixa estructura morfològica en moltes frases seguides i curtes. Això fa que sigui fàcil de llegir i alhora et dóna joc per imaginar i et dóna ritme per llegir.

    El meu poema es diu "Dedicat a la Marina". Veuràs com els dos diuen coses ben diferents, però guarden una curiosa similitud en quan a forma. Celebro haver-te conegut. A reveure!

  • no ho sabrem mai[Ofensiu]
    ATZAVARA | 16-05-2007

    no sabrem mai perque....pero hem de seguir endavant.
    una atzavara que t'enten!
    atzavara

  • Estimar[Ofensiu]
    Rocblanc17 | 16-05-2007 | Valoració: 10

    Estimar és molt difícil, la poca felicitat que obtenim sovint no compensa el mal que petim després.

    Ànims!

l´Autor

Foto de perfil de TITÀNIA

TITÀNIA

112 Relats

149 Comentaris

82392 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
"Tots tenim un artista dins nostre, només hem de trobar la manera de deixar-lo sortir"

Sóc de la fornada del 73, Historiadora de l'Art i escriptora ocasional. Apassionada per la cultura en totes les seves expressions: l'art, la literatura, el cinema, el teatre.

Pseudònim: la Titània, personatge mitològic del "Somni d'una nit d'estiu" de W. Shakespeare, és la reina de les fades del bosc. Ambiciosa, enamoradissa i una mica llunàtica, li agrada estimar i que l'estimin.

Em podeu escriure a: eginec@gmail.com

I visitar el meu bloc: http://lembruix.blogspot.com

Ens llegim!